Gairebé ho aconsegueix. Vinga una mica més...
Celebràvem dies enrere a casa un àpat festa, que vam anomenar dinar del si, tot fent referència a la predisposició dels convidats no només a menjar bé, si no també a col•laborar en l’execució de “les extravagàncies del fashion-food”. Deixant de banda el que vam menjar, i que no sóc el més indicat per criticar-lo, ja que vaig ser l’encarregat de parir-lo davant d’un selecte grup, entre els que hi havia dos presidents de societats gastronòmiques i grans cuiners, un editor i un fotògraf de prestigiosa trajectòria. Durant l’àpat es va parlar molt per sobre, de la polèmica encetada per Santi Saantamaria, en contra de la cuina de Ferran Adrià i els seus.
En el moment de la conversa sobre aquest tema, sobre el qual repeteixo que no hi vam perdre gaire el temps, algú va suggerir que el de Sant Celoni només buscava que durant uns dies es parlés més d’ell, que del número 1.
Segur que ho va aconseguir. No sé si ha aconseguit vendre gaires llibres, ni si ha guanyat o ha perdut comensals (segurament n’ha perdut, no cal ser vident), ni si com deia algú altra amb molt bon criteri, si encara hi hauran empresaris interessat en posar de cuiner dels seus restaurants a Santamaria, ni si haurà companyies aèries que puguin presumir de tenir al de “Can Faves” com assessor dels seus menús.
Però ho va aconseguir puntualment aquells dies, una vegada passada la cosa, n’ hi ha restes, però la normalitat torna a situar tot l’interès dels mitjans en vers Ferran Adrià, com ja hi estem acostumats cada anys per aquestes dates, quan s’explica allò de “...comença la temporada del bulli”, “no sé quants mils de reserves”, “no quants centenars de plats inventats”.
Si ho reordeu fa dos mesos, abans de tot el merder i posant l’exemple del caràcter envejós del de “l’Evo”, em vaig entretenir a buscar per internet qui dels dos tenia més “entrades” a internet. El resultat donava guanyador a Adrià amb diferència. I deia també molt poc a favor de tots dos, com a referents de la cuina atòctona, que tant defensa ara el del “Sant Saloni” (http://blogs.ya.com/opinen3i4/c_1050.htm. Buscar mongetes per internet)
Doncs, en una recerca general amb el nom de l’un i de l’altra, Adrià encara quanya amb unes 668.000 entrades, però atenció el de les conserves i els cullerots de la Vanguàrdia ja està a 663.000. Ja gairebé és el número 1 en alguna cosa. Vinga, una mica més....