Vaig preferir tancar la televisió, en acabar el partit. Era la part que menys m’interessava del partit.

Tot va anar com s’havia previst. Un equip molt superior, ple de figures, contra un altra que només exposava centímetres. On el seu únic jugador de renom, jugava lesionat. El 1 a 0 va ser molt curt. Ja al descans, el 1 a 0 era curt.

Si sempre s’ha dit que físicament els alemanys eren superiors. Repeteixo que només ho eren en centímetres. Això presentava la pega de veure’s superat pel joc ras, el joc de cames i totes les habilitats de les les extremitats inferiors. D’aquesta manera, en una demostració física, la punta del peu de Fernando Torres va arribar on havia d’arribar, guanyant en una cursa a dos estadis, amb el porter Lehman i el lateral Lahm.

La superioritat era gran, i només la fortuna dels alemanys podia donar alguna sorpresa. El decorat estava disposat per a la pluja de gols. Va faltar gosadia a l’hora que els alemanys feien d’alemanys.Caps quadrat i de reaccions feixistes. Així en detectar que era impossible superar el rival per terra, controlar al migcamp, van prendre la determinació de suprimir-lo. “Disuelvan-se!”. I van estructurar l’equip en atacants i defensors, amb la intenció de penjar pilotes cap al davant. El grup defensiu no tenia prou joc de cames per simplificar el futbol. Luis li ho va facilitar fents tres canvis que afavorien la nova proposta alemanya.

Però de nou Xavi, Iniesta i companyia van poder marcar i resoldre el partit.

Resultat final 1 a 0, i just guanyador. Vaig córrer a tancar el televisor. El pitjor arribarà.

Abans d'anar a dormir vaig sentir més soroll de petards i botzines que quan el Barça guanyava alguna cosa. Seràn els mateixos?