Més elogis i puntualitzacions
S'ha escrit molt, i també se'n ha parlat dels gran seguiment que han tingut les celebracions del triomf d'Espanya a l'Eurocopa. També s'ha polemitzat al voltant dels que més aviat em anat en contra de "la roja" o a favor d'algun dels seus rivals.
A favor s'hi han manifestat molts més dels que imaginàvem. Fent una anàlisi superficial és fàcil comprovar que hi ha gent que s'apunta a qualsevol fet per a celebrar el que sigui. No sé si recordareu unes imatges difoses fa alguns anys per tv-3 on entre manifestants en favor de la independència de Catalunya, la seva espanyolitat o els èxits del Barça, s'hi reconeixia la mateixa persona.
Des de Granollers, us puc assegurar que vaig sentir més soroll de petards i botzines (sobretot botzines de cotxes) que no pas quan el Barça guanyava algun títol. Més soroll que la nit de diumenge, només n'he sentit en aquelles ocasions en què el Barça ha assolit de manera consecutiva dos o més títols ("que tiempos aquellos"), en moments en què la gent es veia obligada a sortir per veure que s'havia perdut no estant present a l'anterior celebració. No vull insinuar, ni dir, que hi ha més seguidors de "la roja" que del Barça. Segurament són més discrets. En les celebracions s'hi han barrejat per sobre de tot, gent que ha volgut demostrar la seva espanyolitat fent soroll la seva rancúnia en contra dels catalans, i d'altres que s'han mostrat satisfets amb l'èxit dels seus jugadors preferits. Sense fer soroll, molta altra gent més ben educada i discreta es va quedar a casa. Parlo d 'educació i respecte en contra d'aquells que ho celebraven tot barrejant crits en contra de Catalunya i els catalans.
En un altra costat hi ha els que anaven contra Espanya o a favor d'altres seleccions, fonamentalment per a dos motius. Un odi inalterable contra Espanya, i/o la típica reacció d'anar en contra dels que constantment posen pals a les rodes, prohibeixen i impedeixen la intervenció de les seleccions de Catalunya i Euzcadi, en campionats esportius. En aquest apartat m'hi incloc jo. D'una banda com ja vaig dir em decantava a favor de Rússia, i per altra en contra dels que no ens volen deixar ser com som. Així, d'aquesta manera, i per més malament que em caiguin espanyols, alemanys, italians, portuguesos, grecs i uns quants més, mai hi podré anar en contra de la mateixa manera que contra Espanya, mentre ens tingui marginats.
I em costa tornar merament a l'esport, ja que després del just triomf de "la roja", ens arriba el pitjor. Aquesta mena de manifestacions que no puc evitar que em facin recordar les manifestacions del PP i els actes militars i folklòrics del franquisme. Per aquí tampoc hi passo.
Però torno a l'esport, sa i fraternal, que no hauria de barrejar-se mai amb la política. I en aquest sentit tornar a escriure el que ja vaig exposar abans de començar la competició. És a dir, per a mi els 23 homes de Luís Aragonés eren molt millors que la resta de seleccions. Fins i tot ara, una vegada vist el torneig m'atreviria a dir que ni tant sols un equip titular format per els millor de la resta d'Europa, tindria res a fer. Una sensació que també he tingut en aquells campionats mundials en que Brasil ha estat immensament superior.
Un equip format per Van der Sar, Boularuz, Gallas, Carvalho,Grosso, Zyryanov, Ballack, Modric, Arshavin, Luca Toni i Paulishenko, de lo milloret d'Europa sense comptar els tretze "titulars" de la selecció de la lliga espanyola, tampoc hauria estat suficient equip per a plantar cara als campions.