Inseminades al poder
Ja sigui de manera natural o artificial, és evident per experiències recents, que la pujada de les dones en els espais de poder socials, laborals o polítics, no ve únicament determinat, guiat, ni protagonitzat per aquell col·lectiu de feministes (sovint lletjotes, mal afaitades, solteres i masculinitzades), que va reivindicar la igualtat de la dona, i que lentament han anat aconseguint acostar/igualar/superar la diferencia, fins gairebé només deixar-la en el atributs físics de cada gènere.
Contràriament al que semblava i en el s'havien esforçat, per sobre de tots els demés el empresaris, darrerament les dones que assoleixen aquestes cotes de poder, no només són dones, si no a més a més, meres de família. Dones amb dipòsit ple, de manera natural o artificial, repeteixo. Ah! I guapes (sobre gustos....).
El cas de la Ministra de Defensa, que accedia al càrrec com a dona prenyada i ara l'exerceix com a mare, n'és un exemple. Un exemple més.
Fins i tot en el PP, mares (inseminades "artificialment") accedeixen a alts càrrecs.
El que en el seu dia va ser un gran descobriment, o pràctica sense errors, en el món científic, ha esdevingut la gran coartada. Una gran ajuda per a les dones que necessitaven d'una empenteta cièntífica al seu desig de ser mares, i una gran coartada per aquelles dones solteres que podien plantejar seriosament, i sense por a ser mal vistes, la possibilitat de ser mares també de manera natural. Van poder, doncs ja, penjar els hàbits anticonceptius en les seves relacions sense que l'embaràs els resultés un ensurt. Quants casos hi deu haver de secretaries que s'entenien amb el seu cap, en els termes laborals, socials o polítics, i han pogut sense ser vigilades, ni criticades, quedar prenyades. La coartada "artificial" ha estat perfecte. Si el que els seduïa era no saber qui era el pare, podien programar un interessant còctel de contactes.
El desenvolupamanet científic ha estat una gran solució, si bé un pèl cara. Un quants milers d'euros. Els valia doncs la pena posar-se en mans de la ciència, quan de manera gratuïta i amb el gaudi suplementari, es podia obtenir el mateix objectiu?
Felicitats doncs a totes les que tiren per aquesta solució, i si a més a més, al final acaben de secretaries generals d'un partit, o qui sap si a Presidentes de govern, més felicitacions. Si el càrrec l'obtenen en un partit polític conservador, d'aquells que teòricament estan en contra de qualsevol excés o promiscuïtat sexual, de les inseminacions desconegudes i les artificials, encara més mèrits i felicitacions. Perquè abans quan les prenyava el superior els tocava avortar, i resulta que en aquests partits també està mal vist avortar.
El PSOE ja va demostrar amb el nomenament de més Ministres que mai, que no es queda curt. Ara, i en una magnífica decisió, vol substituir el Pepiñocomplegines de la feina de portaveu, per una dona. Es parla d'una dono jove. Lo de guapa se li suposa. No sabem si la busquen in vitro, amansada o multifollada.