M'agrada riure
Que m'agradin els programes d'humor, que m'agradi riure, no vol dir que només l'humor ha de capitalitzar la vida dels que ens agrada.
Que alguns programes d'humor, cada vegada més, siguin els més interessants de la programació televisiva, no vol dir que també cada vegada més aquests programes ocupin, dia si i dia també, un espai a les hores de més audiència televisiva.
Això ja ho van descobrir fa anys a la ràdio, i ho van anar assimilant incorporant petits espais humorístics en programes més generalistes.
No puc dir no m'hagi agradat el nou programa "herois quotidians", però l'abundància de programes humorístics i en concret de la manera que es desenvolupa aquest, em temo que una part de l'audiència no sàpiga diferenciar el que és ficció i realitat. Igual un dia d'aquest ens trobem en una mena de reacció, com la va tenir la guerra dels mons d'Orson Wellles.