Per imaginar que no quedi. Imagineu una comarca amb una gran afició pel ciclisme. Tanta, que a més a més es capaç de generar de tant en tant un ciclista de gran nivell. Una particularitat que, per posar un exemple, no existeix a la República francesa des de fa uns vint anys.
Si perquè la República francesa genera grans esportistes. Gairebé tots de les colònies "d'ultramar". I com a ultramar no hi deu haver gaire bicicletes, no hi ha manera que els surti un ciclista de nivell. A dia d'avui, Moreau, amb 37 anys és encara l'eterna promesa. L'únic que de tant en tant els fa trempar. El ciclisme no és encara multiracial. França ho té negre.
Luxemburg, seria aquesta comarca imaginària amb l'afició pel ciclisme, que abans us deia. Té una superfície que dobla la d'Osona i una població un pèl superior a la del Maresme. Podríem més o menys dir que Luxemburg es podria comparar a una comarca que ajuntés algunes d'aquestes característiques d'Osona i el Maresme. Però no seria ben bé igual. En aquest petit territori, que passant en cotxe ni te'n adones que la travesses, ja que en arribar-hi et suposes a ja dins del territori següent, hi ha grans ciclistes i sempre n'hi ha hagut. La unitat econòmica del Benelux possiblement és va menjar (no només és una expressió en referir-se a un territori famós per la xocolata) la poca identitat de país. De petit país.
Però tornem al ciclisme. La història del Tour ens parla de Charly Gaul, un petit luxemburguès que va guanyar al prova a la dècada dels cinquanta. Però per parlar de Luxemburg en termes ciclistes, és segurament més simptomàtic, mirant la classificació general. Després de l'etapa 7, entre els vint primers classificats hi havia tres luxemburguesos. Només els cinc espanyols superaven la xifra. A més hi havia 2 belgues, dos USA, 2 Alemanys....i cap francès. Tampoc cap holandès. Avui continuen 3 luxemburguesos entre els vint primers.
I no ens podem queixar perquè el Maresme compta amb un ciclista al tour. I Osona, no n'hi té cap, encara que Jufré, d'El Figueró, és com si ho fos.
Imagineu que aquesta gran comarca catalana de ficció, tingués tres homes entre els vint primers del Tour. Això és Luxemburg. Aquest any, la cursa no hi passa i per tant no m'hi referiré gastronòmicament. Deixem-nos portar per les delícies del Sud-Oest francès. En forma d’etapes de muntanya comla que s’ha corregut avui i en forma de gastronomia.
El fetge d'ànec. De les mil maneres que els podem menjar, la manera més ben aprofitada és marinat. Segurament no la millor, però si una de les millors, senzilles i repeteixo, ben aprofitades. Ja se sap que amb la temperatura, el fetge gras minva, i molt. Us recomano doncs, que si desitgeu menjar-lo d'altra manera (jo no el recomano mai adornant o condimentant un tall de carn, de bona carn), marineu-lo. Agafeu-lo en fresc i aprofitant la textura de la tempereatutra de la nevera, procureu treure-li les venes. Si no en sou destres, no importa massa. La seva textura en fred permet remodelar-lo com la plastilina. quan hagi recuperat la forma o li hagueu donat la forma que desitgeu (mai més estreta de 2'5 cm), arrebosseu-lo sense ser massa estrictes amb grans de pebre migpartits. Emboliqueu-lo amb un drap. Un drap de cuina. Només cobert per una capa de l'embolcall. Enterreu-lo per sota i per sobre amb sal gruixuda dins d'un atuell prou gran perquè hi càpiga i prou petit per tal que no us calgui tota la sal del mar. Poseu-lo a la part de la nevera menys freda durant un període, que oscil•li entre 66 i 74 hores. Si un agrada un pel tou-cru-melós, 66, i si el voleu més cuit i salat, 74.
De l’etapa, cal destacar la impressionant forma que ha tornat a demostrar Ricardo Riccó. Brutal, si bé, hi pot haver algun però. Un amic meu, aficionat, practicant i entès en el tema em feia un comentari sobre Riccó, el dia que va guanyar la primera etapa, dijous. Pel que he vist avui, possiblement té raó. Si demà no demostra el seu potencial a l’etapa reina dels Pirineus i no posa panxa enlaire la classificació general, consideraré que té raó. Si és així us ho explicaré. Avui he vista alguna cosa que no m’ha agradat i que em faria pensar que el meu amic té raó, a veure què passa....Si guanya Piepoli o Riccó sense crear un daltabaix, tindrà raó.