Primers descartats. Le Tour gastronomique (VII)
L’etapa reina pirinenca ha deixat fora de la competició, com a mínim, a tres dels favorits. Valverde, Cunego i Pereiro, no van estar a l’altura pujant el Tourmalet, i pujant Hautacam no ho van solucionar.
Com havia mig pronosticat, si Riccò no es decidia a guanyar, el guanyador podia molt bé ser Leonardo Piépoli. Considero que Riccò no va aprofitar l’oporunitat d’arribar als Alps en una situació més avantatjosa,i si li queden encara piles, haurà d’esgarrapar uns quants miniuts a Evans i Mentxov, que són ara com ara els gran favorits, si algú no sorprèn amb una escapada mig consentida, com la que va donar avantatge a Pereiro, ara fa dos anys.
Les sospites que tenia sobre Riccò, no es van confirmar del tot. Tampoc esvair del tot. La creïble teoria que em suggeria un amic el dia que Riccò va guanyar la seva primera etapa, consistia en suposar que Valverde l’havia deixat. Aquestes coses en ciclisme, es tradueixen en favors que sempre es tornen. La cosa seria trobar un aliat, `per a les etapes fortes. No un aliat que ajudés,però si com a mínim un aliat que no dinamités la cursa. A l’etapa de l’Aspin i el Peirasorda, l’equip de Valverde tampoc va fer res per escurçar distàncies amb Riccò. Al Tourmalet, Riccó no va dinamitar la cursa, i va perdre una gran oportunitat per tornar a escurçar temps amb Evans i Mentxov. La teoria continua sent creïble. Ara però, l’equip fort no és el Caissa d’Epargne, si no el Saunier Duval. Riccò, Cobo i Piépoli, semblen el Kas dels anys setanta. Realment fan por, i encara queden els Alps.
Entre el 25 primers hi continuen estant els tres luxemburguesos i cap francès. Un luxemburguès va deixar el liderat i ara un altra va ens segona posició a només un segon del líder, Frank Shleck. Seguiu atents als luxemburguesos. La lluita que s'apropa entre la protagonitzaran dos equips. El CSC dels germans luxemburguesos Schleck, Sastre, Voigt i Cancellara, i el Saunier Duval de Riccò, Piepoli, Cobo i Jufré, treballaran per obrir-se pas entre els actuals favorits, que no són altres que els altres sis primers classificats. Atenció doncs a Mentxov, Kohl i Vandevelde (que no és belga).
Aprofitem l'etapa de repòs per a fer una aproximació gastronòmica a un plat que sona molt gavatxo, i que en realitat no en sé l'origen. Que si gavatx, que si americà, no és del tot tradicional i força universal. És l'anomenada Vichysoise de porros, que per sobre de tot hauriem de suposar que prové de VIchy, al derpartament de l'Allier. No sé si el plat es fa ressò de quan els alemanys van "posar a caldo" als francesos, durent l'ocupació i la capitalitat de Vichy.....
Un departament un el Tour hi passa molt de llarg, en el seu costum de circular per la perifèria, tret de Paris. Queda massa a prop de Clermont-Ferrand i la zona de l'Auvernia. Passar, per passar pel centre, el Tour escull indrets més turístics i amb la possibilitat d'etapes com la primera que va guanyar Riccò.
De la Vichysoise us en escriuré la recepta que gairebé de forma setmanal poso en pràctica l'estiu, i que més que de porro, el carbassó n'és l'element principal. D'alguna manera, el procés és molt assemblant a la crema de verdures que practico durant tot l'any, si bé en aquest cas acoto més els ingrdients al meu gust. En prendre-la freda, hi elimino alguns productes que hi poso la resta de l'any, com ara l'espàrrec.
Prenem 1/2 porro i una ceba i trossejem (podeu posar només porro). Saltejem, sense enrossir. Passem per la paella i afegint mantega a l'oli d'oliva amb el que hem saltejat el porro, tres carbassons grossets i una patata, tallats a un gruix d'un centímetre. Volta i volta fns que comencin a canviar de color. Ho posem tot en una cassola, en companyia de mitja poma, i ho cobrim d'aigua. Salem. Fem bullior vint minuts. Hi sumem un nou bull de tres minuts, afegint-hi un got de llet i tres llesques de formatge del que es fon. Deixar refredar. L'endemà ho triturem tot, rectificant de sal i pebre al gust. M'agarada prendre'l amb ou dur ratllat. Servir fred, encara que la metixa crema calenta a l'hivern és igual de bona.
Un consell, un parell de bols d'aquesta crema i un ou dur, sumen el suficient per composar un àpat. Un àpat lleuger, per aquells dies d'estiu en que no apreta massa la gana a l'hora de dinar, i t'espera un sopar d'aquells que cal arribar-hi amb gana.
Com havia mig pronosticat, si Riccò no es decidia a guanyar, el guanyador podia molt bé ser Leonardo Piépoli. Considero que Riccò no va aprofitar l’oporunitat d’arribar als Alps en una situació més avantatjosa,i si li queden encara piles, haurà d’esgarrapar uns quants miniuts a Evans i Mentxov, que són ara com ara els gran favorits, si algú no sorprèn amb una escapada mig consentida, com la que va donar avantatge a Pereiro, ara fa dos anys.
Les sospites que tenia sobre Riccò, no es van confirmar del tot. Tampoc esvair del tot. La creïble teoria que em suggeria un amic el dia que Riccò va guanyar la seva primera etapa, consistia en suposar que Valverde l’havia deixat. Aquestes coses en ciclisme, es tradueixen en favors que sempre es tornen. La cosa seria trobar un aliat, `per a les etapes fortes. No un aliat que ajudés,però si com a mínim un aliat que no dinamités la cursa. A l’etapa de l’Aspin i el Peirasorda, l’equip de Valverde tampoc va fer res per escurçar distàncies amb Riccò. Al Tourmalet, Riccó no va dinamitar la cursa, i va perdre una gran oportunitat per tornar a escurçar temps amb Evans i Mentxov. La teoria continua sent creïble. Ara però, l’equip fort no és el Caissa d’Epargne, si no el Saunier Duval. Riccò, Cobo i Piépoli, semblen el Kas dels anys setanta. Realment fan por, i encara queden els Alps.
Entre el 25 primers hi continuen estant els tres luxemburguesos i cap francès. Un luxemburguès va deixar el liderat i ara un altra va ens segona posició a només un segon del líder, Frank Shleck. Seguiu atents als luxemburguesos. La lluita que s'apropa entre la protagonitzaran dos equips. El CSC dels germans luxemburguesos Schleck, Sastre, Voigt i Cancellara, i el Saunier Duval de Riccò, Piepoli, Cobo i Jufré, treballaran per obrir-se pas entre els actuals favorits, que no són altres que els altres sis primers classificats. Atenció doncs a Mentxov, Kohl i Vandevelde (que no és belga).
Aprofitem l'etapa de repòs per a fer una aproximació gastronòmica a un plat que sona molt gavatxo, i que en realitat no en sé l'origen. Que si gavatx, que si americà, no és del tot tradicional i força universal. És l'anomenada Vichysoise de porros, que per sobre de tot hauriem de suposar que prové de VIchy, al derpartament de l'Allier. No sé si el plat es fa ressò de quan els alemanys van "posar a caldo" als francesos, durent l'ocupació i la capitalitat de Vichy.....
Un departament un el Tour hi passa molt de llarg, en el seu costum de circular per la perifèria, tret de Paris. Queda massa a prop de Clermont-Ferrand i la zona de l'Auvernia. Passar, per passar pel centre, el Tour escull indrets més turístics i amb la possibilitat d'etapes com la primera que va guanyar Riccò.
De la Vichysoise us en escriuré la recepta que gairebé de forma setmanal poso en pràctica l'estiu, i que més que de porro, el carbassó n'és l'element principal. D'alguna manera, el procés és molt assemblant a la crema de verdures que practico durant tot l'any, si bé en aquest cas acoto més els ingrdients al meu gust. En prendre-la freda, hi elimino alguns productes que hi poso la resta de l'any, com ara l'espàrrec.
Prenem 1/2 porro i una ceba i trossejem (podeu posar només porro). Saltejem, sense enrossir. Passem per la paella i afegint mantega a l'oli d'oliva amb el que hem saltejat el porro, tres carbassons grossets i una patata, tallats a un gruix d'un centímetre. Volta i volta fns que comencin a canviar de color. Ho posem tot en una cassola, en companyia de mitja poma, i ho cobrim d'aigua. Salem. Fem bullior vint minuts. Hi sumem un nou bull de tres minuts, afegint-hi un got de llet i tres llesques de formatge del que es fon. Deixar refredar. L'endemà ho triturem tot, rectificant de sal i pebre al gust. M'agarada prendre'l amb ou dur ratllat. Servir fred, encara que la metixa crema calenta a l'hivern és igual de bona.
Un consell, un parell de bols d'aquesta crema i un ou dur, sumen el suficient per composar un àpat. Un àpat lleuger, per aquells dies d'estiu en que no apreta massa la gana a l'hora de dinar, i t'espera un sopar d'aquells que cal arribar-hi amb gana.