logotipo

La premsa especialitzada situa el futur del Tour en mans del triumvirat que formen Evans, Mentxov i Sastre. En la meva opinió Frank Shleck, també figuraria en el primer graó dels favorits. En el cas de tots quatre, depèn de fins a quin punt han reservat forces de cara a la darrera setmana.

Un segon estadi de favorits, el formarien la resta de corredors situats encara a menys de vuit minuts del líder, que es poguessin beenficiar d'un nova estratègia d'alta intensitat atacant, del Saunier Duval. D'aquí en podrien sortir beneficiats, implicats directes com Riccò i Cobo, o tercers corredors com Nibali, Efimkin, Pereiro, Valverde o Cunego. Però els tres darrers tot i estar lluny, continuraran estant molt vigilats pel seu “pedigree”.

Un tercer apartat de favorits abarcaria també els 25 primers classificats. Qualsevol que pugués enganxar una fugida sorpresa com la de Pereiro al 2006.

Si els corredors estiguessin mitjanament frescos, no dubtaria en creure que Ricardo Riccò és capaç de protagonitzar a l'etapa reina dels Alps un escapada d'aquelles que comencen al quilòmetre 15, com va fer Pantani en el seu Tous guanyador, sota la pluja, o el "dopat" Lepheimer al 2006. Però a l’hora d’analitzar el Tour, a banda de la llarga història de ciclistes que han corregut dopats, que són molts més dels sancionats, cal saber quins corredors aguanten bé tota la muntanya del Tour, quina aguanten bé la primera setmana de muntanya i quins aguanten bé la segona. En aquest apartat Sastre és l’únic que s’ha mostrat més regular en tots els casos precedents, dels altres n’hi ha que han punxat la segona setmana, n’hi ha que sempre van a roda (com Evans), n’hi ha que ho desconeixem i n’hi ha un que fa dos anys va aguantar molt bé, que és Pereiro.

Quan estigueu pendents de les xifres, a l'hora d'analitzar el Tour, els seus corredors i les seves biciletes, heu d'anar en compte a no confondre-us.

L'atra dia en parlar d'Hautacamp, us comentava que hi havia vist pujar Rijs, l'anys del seu Tous i de la davallada de Indurain, amb el plat gran. Desconec quantes dents tenia aquell plat. Si en alguna ocasió sentiu parlar que Rijs va pujar amb un 56, aneu en compte. La xifra no respon al número de dents, és el nivell d'hematòcrit a la sang. Ja sabeu que ara no deixen passar de 50 ni amb justificació mèdica. No fa tants anys, doncs, els Tours es guanyaven a base d'EPO......

Ara l'EPO érs una excusa per posar ciclistes a la presó. Es va d'un extrem a l'altre. Esperem que a Adrià no se li acudeixi mai fer-lo servir com espessant.

En acabar la repassada gastronòmica dels Alts Pirineus, tornem a la mongeta. En aquest cas no la lignot que es fa servir pel cassoulet. Per cert, de les mongetes del nostre país he sentit dir que la més aprpiada pel cassoulet és una que es cultiva a Malgrat, de la qual no us en puc explicar més detall (en aquesta zona del Maresme se'n cultiven diverses, com ara bitxo,. genoll de Crist, sastre, paretana,. floreta, grossa, confit i ganxet). La recepta d'avui es a base de la mongeta coneguda a la zona com la mongeta de Tarbes.

Els haricots tarbais, és un puré de mongeta seca de la regió, condimentada amb altres ingredients, espècies i decorada amb pernil d'ànec.

Us suggeriria que aquesta mena de purés, les féssiu primordialment amb mongeta de menys qualitat, que la nostrada mongeta del ganxet.

Després de tenir la mongeta una nit en remull, coure-les en aigua, acompanyades de llorer i alguna altra espècie. Prepareu uns “tomàquets concassés”, i un sofregit de ceba alls i pastanaga, amb llard de porc o ànec.

Tritureu la mongeta i el sofregit tot junt. Las disposeu al plat amb els tomàquets als centre. Decoreu-lo per sobre amb pernil d'ànec. Si teniu algun suc de rostit, per amanir el plat encara millor.



Bé i ja que parlem de gastronomia i l’etapa d’ahir va acabar a Foix, seria avinent publicar aquell embarbussament gavatx (“trabalenguas”). Així com aquí al Vallès hi tenim aquell que diu a Palou,hi plou poc....a Foix en tenen un que relaciona la vil·la de l’Arieja amb el fetge d’ànec: .. etait une fois dans la ville de Foix une marchande de foie qui vendait du foie. El problema dels embarbussaments gavatxos, és que no els acabes de definir fins que no els veus escrits, perquè les paraules coinccidents es pronuncien igual.

Ho sento. Riccò també ha donat positiu i els de les calderes se'n van tots cap a casa...un altre "annus horribilis" pel tour.
Què ens queda ara ?