Fregant Catalunya. Le Tour gastronomique (IX)
Fregant Catalunya. Le Tour gastronomique (IX)
El Languedoc i el Rosselló veuen passar un Tour per decidir, un Tour d'etapes suposadament intranscendents, que porten la cursa cap un interessant cap de setmana d'etapes de muntanya alpina, de diumenge a dimarts.
Etapes de transit en que la gent especula sobre qui guanyarà i es pregunta el perquè d'altres ja l'han perdut. En aquest capítol Valverde i Cunego, són els més comentats. Crítiques constructives o no, que els situen en l'apartat de les grans decepcions. Sobrà la defallida del murcià al Tourmalet, i que ja es va evidenciar al Peirasorda i l'Aspin, he llegit algun comentaris que poden ser encertats i més o menys creïbles, com el d'un company d'equip, compassiu, valorant que es tracta d'un corredor que no està acostumat a cap altra cosa que a lluitar per guanyar, i que en conseqüència, quan ha d'actuar a la defensiva es col·lapsa. Altres teories poden apuntar cap el que ja li va passar a Olano fa uns 10 anys, quan després de mostrar un excel·lent estat físic a la Dauphine Libre, pels mateixos ports alpins que el Tour, ja va defallir als Pirineus, possiblement passat de forma per un excés d'entrenament.
Queda encara molta cursa per a rectificar, i com ja escrivia ahir, si el Saunier Duval es continua comportant com el KAS dels anys 70, poden passar moltes coses. Però ja no. El Saunier, també s’ha retirat per EPO. Riccò rima amb EPO. El Tour serà més avorrit i ja no es produiran defalliments corredors favorits, amb tanta facilitat.
El pas perifèric i gasiu pel Rosselló, no vol dir que no ens quedi espai per parlar de l'anxova. Si voleu l'anxova rossellonesa. Si bé qui més i qui menys, ja sap què en penso de la procedència de l'anxova. No sóc partidari de parlar per sobre de les altres, de l'anxova de l'Empordà, ni de la del Rosselló, ni de la del Cantàbric. Prescindint de la procedència, només sóc partidari de comprar-la en salaó, si la volem menjar al natural, i procedir al dessalat i condimentació a casa (escollint el pebre i l'oli preferits) . Si a més, algú s'atreveix a comprar-la crua i salar-se-la a casa amb la recepta publicada a la web calipo i a "Les extravagàncies del fashion-food", escrita per Carles Rius, encara millor. Per utilitzar-la de condiment, les llaunes d'anxova amb oliva són més barates i eficients.
És per això que més que de l'anxova, destacaria les diverses maneres de presentar-la en un plat amanit. El que ells en diuen "l'anxouillade", i que cadascú i a cada casa la fan a la seva manera. Us proposo una manera de presentar-les, si bé el toc està en un punt que li dona un to interessant i que es pot incloure a qualsevol presentació. Disposeu al centre d' un plat el que anomenaríem una "esnsaladilla russa", que tant podria ser senzilla, a base de patata, julivert i maionesa(amb o sense all), o més condimentada, amb tonyina, tomàquet, ou dur, olives, pèsol, mongeta verda...o simplement de llegum i vinagreta(jo em quedaria amb la primera proposta). Confiteu o sofregiu dauets de pebrot vermell. Disposeu-los amb l'oli de cocció al voltant del plat en companyia de l'anxova que prendrà els sabors de l'oli perfumat de pebrot. Aquest és el toc que al meu gust li dona una dimensió més generosa amb al pal·ladar.
Ja sigui en torrada o amanida, el toc del pebrot vermell escalivat, confitat o lleument sofregit li dona aquesta preuada dimensió.
El Languedoc i el Rosselló veuen passar un Tour per decidir, un Tour d'etapes suposadament intranscendents, que porten la cursa cap un interessant cap de setmana d'etapes de muntanya alpina, de diumenge a dimarts.
Etapes de transit en que la gent especula sobre qui guanyarà i es pregunta el perquè d'altres ja l'han perdut. En aquest capítol Valverde i Cunego, són els més comentats. Crítiques constructives o no, que els situen en l'apartat de les grans decepcions. Sobrà la defallida del murcià al Tourmalet, i que ja es va evidenciar al Peirasorda i l'Aspin, he llegit algun comentaris que poden ser encertats i més o menys creïbles, com el d'un company d'equip, compassiu, valorant que es tracta d'un corredor que no està acostumat a cap altra cosa que a lluitar per guanyar, i que en conseqüència, quan ha d'actuar a la defensiva es col·lapsa. Altres teories poden apuntar cap el que ja li va passar a Olano fa uns 10 anys, quan després de mostrar un excel·lent estat físic a la Dauphine Libre, pels mateixos ports alpins que el Tour, ja va defallir als Pirineus, possiblement passat de forma per un excés d'entrenament.
Queda encara molta cursa per a rectificar, i com ja escrivia ahir, si el Saunier Duval es continua comportant com el KAS dels anys 70, poden passar moltes coses. Però ja no. El Saunier, també s’ha retirat per EPO. Riccò rima amb EPO. El Tour serà més avorrit i ja no es produiran defalliments corredors favorits, amb tanta facilitat.
El pas perifèric i gasiu pel Rosselló, no vol dir que no ens quedi espai per parlar de l'anxova. Si voleu l'anxova rossellonesa. Si bé qui més i qui menys, ja sap què en penso de la procedència de l'anxova. No sóc partidari de parlar per sobre de les altres, de l'anxova de l'Empordà, ni de la del Rosselló, ni de la del Cantàbric. Prescindint de la procedència, només sóc partidari de comprar-la en salaó, si la volem menjar al natural, i procedir al dessalat i condimentació a casa (escollint el pebre i l'oli preferits) . Si a més, algú s'atreveix a comprar-la crua i salar-se-la a casa amb la recepta publicada a la web calipo i a "Les extravagàncies del fashion-food", escrita per Carles Rius, encara millor. Per utilitzar-la de condiment, les llaunes d'anxova amb oliva són més barates i eficients.
És per això que més que de l'anxova, destacaria les diverses maneres de presentar-la en un plat amanit. El que ells en diuen "l'anxouillade", i que cadascú i a cada casa la fan a la seva manera. Us proposo una manera de presentar-les, si bé el toc està en un punt que li dona un to interessant i que es pot incloure a qualsevol presentació. Disposeu al centre d' un plat el que anomenaríem una "esnsaladilla russa", que tant podria ser senzilla, a base de patata, julivert i maionesa(amb o sense all), o més condimentada, amb tonyina, tomàquet, ou dur, olives, pèsol, mongeta verda...o simplement de llegum i vinagreta(jo em quedaria amb la primera proposta). Confiteu o sofregiu dauets de pebrot vermell. Disposeu-los amb l'oli de cocció al voltant del plat en companyia de l'anxova que prendrà els sabors de l'oli perfumat de pebrot. Aquest és el toc que al meu gust li dona una dimensió més generosa amb al pal·ladar.
Ja sigui en torrada o amanida, el toc del pebrot vermell escalivat, confitat o lleument sofregit li dona aquesta preuada dimensió.