Els 151 corredors del Tour de França van arribar sans i estalvis a Alpe d’Huez, encapçalats per C Desel .La classificació general la continua liderant, el corredor Frank Shleck.
Per més de moda que estigui encapçalar les noticies relatives al ciclisme, amb el darrer afer de dòping, encara que no afecti a cap dels ciclistes que encapçalen les proves, continuo pensant i proposant que el gran esforç diari dels corredors al llarg de 21 etapes, mereix un altra tracte dels mitjans informatius.
Evidentment que considero noticiable els fets d’un corredors amb una total manca de reflexió, cometin l’error de fer trampa, i encara més, en perjudici de la seva salut. Això no treu es tracti d’una circumstància, una més dins de l’esport.
Està clar que aquestes altures, mentre Simpson, Pantani o Chava Jimémenes seran sempre malauradament recordats, per lo malament que va anar a les seves vides l’error de prendre substàncies prohibides, a ningú se li acudeix comentar lo bé que li ha anat a Guardiola. Després de tot ha estat contractat per un dels clubs més potents del món per donar exemple a un equip, que els darrers anys ha viscut de l’exemple de les “farres” de Ronaldinho, i d’altres bales perdudes, que no van coincidir en el temps, amb aquell magnífic ex-porter, Javier Urruticoetxea, que de mutu propi repassava moltes nits els “antros” barcelonins a la caça i salvament del jugadors de futbol i bàsquet, que difícilment podien tornar a casa amb els seus mitjans i en els seus cabals.

El dopatge és un error, i quan és reiteratiu ja és malaltia, fan molt bé els jutges del món ciclista, de perseguir fins acabar amb la plaga, totes les substàncies, tots els traficants i tots els consumidors esportistes. Però cal fer-ho amb justícia i equitat. No pot ser que Contador no pugui córrer perquè la marca que patrocina el seu equip estigués implicada en el dopatge, quan patrocinava un altra equip, mentre que d’altres equips que van presentar corredors “contaminats” o tramposos, com el cas de Rabobank, si que puguin participar al Tour. Els organitzadors també haurien donar doncs exemple de joc net, i haver permès a un corredors “net” com contador defensar el seu títol i donar espectacte a la carretera, al costat d’Evans, Mentxov, Shleck, Valverde, Sastre, i els altres 151.

I en dir sans i estalvis, cal recordar que en la darrera etapa Pereiro no hi va arribar després de volar en un revolt de ferradura, on va traçar una línia recta fatal, i en l'etapa d'ahir John Lee Augustin va tenir el valor d’arribar només 5 minuts i mig més tard, derprés d’una espectacular caiguda pendent avall, pel vessant nord del Restenfond i era rescatat per un espectador. Anava primer de l'etapa. Del valor dels ciclistes també se’n podria parlar més. El valor dels ciclistes també podria ocupar titulars i encapçalar notícies.

I avui Galibier, Croix de fer i Alpe d’Huez. Tot segueix gairebé igual, tret que ahir Vandevelde va perdre quatre minuts pujant el Restenfond i Metxov 34 valuosos segons, precisament baixant-lo. Amb més seny que rauxa, el rus no es va atrevir a seguir el descens a “tomba oberta” dels seus companys-rivals. L’etapa d’avui hauria de ser decisiva, és a dir, depenent de les diferències, hauria de quedar més o menys clar, si el Tour el guanyarà un escalador o un bon contrarellotgista.

Plat o acomapanyament? Com us deia l'altra dia, els pas per aquestes terres no podia deixar passar per alt la senzilla i “resultona” recepta feta amb patata, anomenada gratin daphinois, o patata dauphinois. Pot servir-se de plat o d'acompanyament, que és de la manera que en més ocasions en les serveixen en fondes i restaurants acompanyant qualsevol plat de carn. Un costum gavatx, que quan la nouvelle cuisine va irrompre en les nostres cuines també va ser copiat per alguns restaurants d'aquí.

Podríem dir que la tartifliette i les patates dauphinois, serien dues versions alpines, d'aquell plat casolà (dieu-ne mediterrani) de les patates al forn que en receptes particulars de cada llar, es fan o millor dit es feien. Ja fos laminada, trossejada o en puré, barrejada amb capes de carn (de qualsevol bitxo) i coronades amb mantega i formatge i a gratinar com uns canelons. La tartiflette, també gyuarda alguna semblança amb les patates braves, si fem cas del tall del trumfo.

Bullirem uns 700 grams de patates mig partides en mig litre de llet condimentada amb all, sal i pebre, durant uns deu minut. Mitja bullida. Les tallem a làmines de mig centímetre i les disposem per capes en una safata i les cobrim amb crema de llet i unes làmines fines de mantega salada. 2O minuts al finrn a 180º, et c'est fini.

Hi ha diverses receptes de gratin dauphinois i s'hi poden fer aportacions, com per exemple combinar la patata laminada amb carbassó mig fet (al vapor o al microones, per exemple). O també cobrir-ho amb un formatge de fongui, o que sigui més potent. Al vostre gust.