S’acaben els Alps. Diuen.Le Tour gastronomique (XIV)
Diuen que qui surt de líder a Al`pe d'Huez, hi arriba a Paris.
Després d’Alpe d’huez hi ha un nou líder, hi ha més distància entre els corredors.
Diuen que qui surt de líder a Al`pe d'Huez, hi arriba a Paris.
Però els favorits segueixen sent els mateixos. Evidentment, Mentxov i Kohl ho són menys que ahir. Sastre ho és més, però, possiblement els 130 segons d’avantatge sobre Evans no siguin suficents.
Diuen que qui surt de líder a Al`pe d'Huez, hi arriba a Paris.
Caldrà veure com arriben de forces a la contra-rellotge final. I per avui, uns interessant 50 quilòmetres final per dir adéu als Alps.
Diuen que qui surt de líder a Al`pe d'Huez, hi arriba a Paris.
Un terreny on cal seguir castigant les cames, i on Sastre faria bé intentant prendre més diferències.
Més que una recepta una filosofia.
Fondues i raclettes són plats típics la França i sobretot de zones on hi abunda el formatge. La reclette és fa amb cremosos de cada regió.
Tant fondues com raclettes, són plats d'aquells que constitueixen en si un àpat diferent. Per la seva filosofia i la seva posada en escena, acostumen a protagonitzar sopars d'amics, en els quals el que prima és la poca feina, la poca preparació... sempre que no es tracti d'un "gilipolles" com jo, que m'hi complico la vida (sempre millorant el resultat) fent les salses i preparant acompanyaments. Un altra condicionant pot ser també la fortor del formatge. Jo evito els més pudents i d'altres els agraden com més pudents millor. Qüestió gustos.
Per la raclette, no cal complicar-s'hi massa la vida. Més enllà de la compra del material preferit, es pot dir que tots els ingredients, tret de les patates(i altres verdures d'olla) que cal bullir abans, es poden portar tot crusos a taula. I si algú si vol afegir una salsa, no cal massa complicació i amb les bàsiques de supermercat” vas que t'estrelles”.
Amb un aparell de cuina preparat expressament per això, hi anirem escalfant el que vulguem barrejar amb els formatges cremosos, ja siguin cogombrets, tomàquet, la patata bullida, cansalada fumada o qualsevol altra embotit o menjar que us hi agradi barrejar. Més que una recepta, una filosofia....
Després d’Alpe d’huez hi ha un nou líder, hi ha més distància entre els corredors.
Diuen que qui surt de líder a Al`pe d'Huez, hi arriba a Paris.
Però els favorits segueixen sent els mateixos. Evidentment, Mentxov i Kohl ho són menys que ahir. Sastre ho és més, però, possiblement els 130 segons d’avantatge sobre Evans no siguin suficents.
Diuen que qui surt de líder a Al`pe d'Huez, hi arriba a Paris.
Caldrà veure com arriben de forces a la contra-rellotge final. I per avui, uns interessant 50 quilòmetres final per dir adéu als Alps.
Diuen que qui surt de líder a Al`pe d'Huez, hi arriba a Paris.
Un terreny on cal seguir castigant les cames, i on Sastre faria bé intentant prendre més diferències.
Més que una recepta una filosofia.
Fondues i raclettes són plats típics la França i sobretot de zones on hi abunda el formatge. La reclette és fa amb cremosos de cada regió.
Tant fondues com raclettes, són plats d'aquells que constitueixen en si un àpat diferent. Per la seva filosofia i la seva posada en escena, acostumen a protagonitzar sopars d'amics, en els quals el que prima és la poca feina, la poca preparació... sempre que no es tracti d'un "gilipolles" com jo, que m'hi complico la vida (sempre millorant el resultat) fent les salses i preparant acompanyaments. Un altra condicionant pot ser també la fortor del formatge. Jo evito els més pudents i d'altres els agraden com més pudents millor. Qüestió gustos.
Per la raclette, no cal complicar-s'hi massa la vida. Més enllà de la compra del material preferit, es pot dir que tots els ingredients, tret de les patates(i altres verdures d'olla) que cal bullir abans, es poden portar tot crusos a taula. I si algú si vol afegir una salsa, no cal massa complicació i amb les bàsiques de supermercat” vas que t'estrelles”.
Amb un aparell de cuina preparat expressament per això, hi anirem escalfant el que vulguem barrejar amb els formatges cremosos, ja siguin cogombrets, tomàquet, la patata bullida, cansalada fumada o qualsevol altra embotit o menjar que us hi agradi barrejar. Més que una recepta, una filosofia....