"Per la iera del riu ripoi hi paseia ient de Sabadei". Si algun dia se'm acudís fotre'm en contra de l'alcalde de Sabadell, buscaria arguments, i no me'n faltarien per criticar la seva manera d'actuar al capdavant del seu municipi. Qui sap si corrupció, despotisme i altres males arts, podrien vestir la meva crítica. Per suposat valors fàcilment demostrables, fàcilment criticables.
A mi també m'emprenya que Montilla no sigui Pompeu Fabra, però li valoro l'esforç, encara que sobrevingut. I penso que l'oposició s'ha de dedicar a qüestions més transcendentals, i més en un país de idioma "rejovenit", en el qual la immensa majoria encara podem explicar que a l'escola no ens el van ensenyar a escriure. Un idioma amb accents oberts i tancats, que segon l'àrea on es parli, les paraules es pronuncien diferent. Un idioma ple d'estrangerismes i amb barbarismes mig acceptats i que tothom enten i utilitza pel davant de les paraules "oficials" del diccionari. Una parla carregada de pronoms febles que mai endevinarem a utilitzar el 95% de la població. Un país on gairebé la totalitat dels seus habitants, i per tant la totalitat dels seus polítics, seriem incapaços de fer un discurs fidel a la gramàtica ,és pura. Un país on el corrector de l’ordinador ens permet escriure articles com aquest amb algunes faltes d’ortografia menys.
M'agradaria que un filòleg repassés un discurs qualsevol, o el mateix de l'atra dia, de Felip Puig i el desbudellés fins posar-lo en ridícul. Perquè Felip Puig, no es pot dir que sigui res de l'altra món expressant-se en català. I encara menys els seu cap de files, que en cercles reduïts i familiars, tothom sap que fa servir l'idioma de Cervantes, i de la Lola Flores.