Dies enrere, mentre continuava amb els cinc sentits en la competició ciclista francesa, no em va donar temps d’opinar de moltes coses, fins i tot d’esportives, com la que ens va caure de prop. Millor dit de la vora, ja que es disputava a Barcelona. Em refereixo als Eurogames, allò que fàcil i graciosament, en podríem dir una mariconada.
Ja sabeu que no tinc res encontra dels gays, i encara menys de les lesbianes (i si estan bones encara menys). Però em sembla que tots i cadascun dels col•lectius
que se senten discriminats, el que millor poden fer és barrejar-se amb la resta. Tot el contrari que fer-se notar allà on van i facin el que fan. Segons diuen, es veu que també els/les discriminen en les competicions esportives, i com no ho poden portar amb naturalitat han donar, com en tantes altres ocasions, la nota. Recordo homosexuals declarats que han estat els millors del món en la seva especialitat, i no recordo en absolut que per això hagin estat discriminats. L’exemple més clar seria Greg Louganis, el clavetista nord-americà que dominava els salts de palanca. Per si no ho sabeu, es tracta d’una competició en que el que guanya ho fa gràcies als vots d’un jurat. És a dir, no és qui fa més gols, ni qui arriba primer. El que guanya ho fa perquè subjectivament, hi ha entre mitja i una dotzena de persones (jutges) que els puntuen. A vosaltres us sembla que si els jutges tinguessin mania als gais, Greg Louganis hauria guanyat mai? Amb la pinta de monyes “bujarron” que tenia, no hauria guanyat mai ni un campionat local.
Una altra, Martina Navratilova, una de les lesbianes més famoses de la història, i que havia estat mite sexual d’un amic meu. No li recordo mai que un jutge de línia o de cadira, li cantés una pilota fora, per mania. Tampoc que cobrés els sucosos premis del món del tennis, rebaixats per ser gai.
Louganis i Navratilova.... i tants d’altres esportistes com Déu mana, sense més consideracions. Esportistes, que jo sàpiga no hauran participat als Eurogames, com tampoc ho han fet Rob Newton, atleta de 110 metres tanques britànic, Johan Kenkhuis nedador holandès, Judith Arndt ciclista Alemanya,Imke Duplitzer esgrimista alema, Amelie Mouresmo tennista francesa o els genet nord-americans Robert Dover i Guenter Seidel. Esportistes de primer nivell, gais declarats, que en ple estiu, no deuen pensar en altra cosa que preparar-se per als JJOO de Pekin i deixar-se de mariconades.
Fent barris gais, hotels gais, bars gais, moda gai d’altres mariconades com aquestes no podran mai passar desapercebuts com la resta de mortals, ni portar amb normalitat la seva condició, si ells mateixos se segreguen.

Totalment d'acord.Quan després de tanta lluita per la igualtat de drets, es desfà el camí per anar enrere, s'estan passant pel folre a molta gent que s'ha deixat la pell, i no només gent de l'àmbit homosexual. Crear noves segregacions alimenta els prejudicis que precísament diuen que volen combatre. I al final t'adones que al final resulta que els importa més la pela que hi ha al darrera de totes aquestes històries, que totes les altres coses. Una llàstima.