Els seus aguts, i moltes vegades encertats comentaris, en el seu programa de crítica televisiva de BTV, ha convertit a Ferran Monegal en un personatge famós. Perquè famosa a de ser una persona quan, us puc assegurar que dies enrere, fent zàping (o diàling) a la ràdio de cotxe, el vaig sentir en dos programes de ràdio on l’imitaven. Poca estona després arribava a casa, i l’estaven imitant en un programa de televisió. Rotund èxit doncs, que li arriba a la vellesa a aquest crític televisu, de qui tothom més o menys se’n riu. Però no és aquella imitació que per exemple es fa de Jesús Quintero, José Maria García o fins i tot de Ramon Pellicer, on en el transfons de la imitació hi veiem la ridiculització d’alguns aspectes de la personalitat dels famosos. Amb Monegal, s’hi detecten unes ganes de contraatacar algunes de crítiques mossegades de Monegal, amb el qual no us puc dir que estigui plenament d’acord, però que encerta força en la manera ( i els dels seu equip) d’analitzar la personalitat de molt dels cracks televisus i les seves misèries. Encara més encertat està quan burxa en la llaga dels programes de la premsa del cor i el que vulgarment coneixem com tele-porqueria. Endavant Monegal, encara que per notar més la teva imparcialitat, m’agradaria sentir-te matxacar algun programa del teu canal.