Mentre hi continua havent una nova envestida en contra del català, com sempre des del centralisme més madrileny, i recolzats per alguns despistat que no saben ben bé què signen, més aviat hi ha evidències que l'idioma català no s'utilitza prou.
Algunes estadístiques, que m'ha confirmat professors de secundària, indiquen que si bé el català és el idioma utilitzat a les aules, al pati i al carrer, és el castellà el més parlat. Els motius deuen ser ben diversos. Em crec les estadístiques i les observacions d'aquests professors. Segurament la predominança del castellà en el mitjans de comunicació, oci i espectacles, es són els principals causants.
Lluny de les estadístiques, els sondejos i dels càlculs més rigorosos, sovint faig el següent experiment, que us convidaria a fer a tots. Quan passejo, pel centre de Granollers (no parlo de BCN, ni de Bellveitge..) paro l'orella i compto, sense més xafardeig, en quin idioma s'estan expressant els grups de persones amb qui em creuo. Sempre guanya el castellà, per més o menys diferència.
L'altra diumenge em vaig creuar amb tres subsaharianes d'aquelles que e diumenge fan tant goig lluïnt vestits acolorits. El meu desconeixement dels idiomes no em convida a parar l'orella quan trobo negres pel carrer, però en aquesta ocasió vaig sentir repetidament com en mig de la seva parla hi barrejaven "cuatro y cinco". L'anècdota em va fer recordar una conversa que vaig tenir fa uns quinze anys a Occitània, amb un resident, al qual vaig preguntar si feien servir gaire l'occità. Em va contestar una cosa, que posteriorment he comprovat amb el català a l'Alta Cerdanya. És a dir, entre els que coneixen el idioma autòcton, el fan servir per parlar de les coses "de cada dia", qüestions domèstiques, temes relacionats amb l'agricultura i la ramaderia. En canvi, si parlen d'economia, o d'altres realitats del món modern, fan servir el francès, que és el idioma en que s'expressen els programes informatius de la televisió.
No sé de què parlaven les senyores subsaharianes, però segurament en referir-se a alguna cosa que en el seu país d'origen mai havien fet servir (calcular sous, preus o horaris laborals...) utilitzaven el idioma del país d'acollida per expressar-se. Ho feien amb castellà. Resignació.