La cursa ciclista dels JJOO ha estat una competició molt marcada pel fet de córrer equips de només cinc corredors i per suposat pel seu recorregut. El circuït era com tants altres, ondulats, amb pujades interessants i amb la particularitat que una de les pujades, coincidia amb la línia de meta. Tot plegat la feia molt poc apropiada per corredors com Freire. De tota manera, Oscar Freire era una de les opcions escollides. L’arribada era més apropiada per a Valverde i per a ell han treballat el seus companys. El circuït era bo per a Flecha o Joaquim Rodríguez però no han estat seleccionats. A Sastre i Contador, no els han caigut els anells per treballar a favor de Valverde. Però les circumstàncies de la cursa, han deixat a Samuel Sánchez a l’escapada bona. E l’escapada bona i en companyia d’homes perillosos. Al final dos grans contrarellotgistes i dos esprinters de més renom que ell.Però amb un parell d’ous ha afrontat el darrer quilòmetre amb una confiança pròpia d’un gran corredor.
Triomf per a l’asturià i per a tot l’equip. Possiblement les imatges més contundents han estat ja l’arribada quan els seus companys es mostraven tant il•lusionats iemocionats com ell. Un referent per a aquests corredors, als quals no els ha caigut cap anell per ajudar a guanyar a un gregari, va estar el Mundial de Colòmbia, quan Indurain va renunciar al seu protagonisme en favor d’Olano.