Quan van dir que dedicarien els millors anys de les seves vides al Barça, no van enganyar a ningú. El tipus de dedicació que hi han dedicat Laporta i molts dels seus homes, segurament no ha estat l'esperat. Però, que tot plegat ha consistit els millors anys de la seva vida no ho dubtem. Només de veure, com i quant els costa apartar-se'n és del tot simptomàtic.
Se'm fa molt fàcil doncs concloure que més que dedicar, s'hi han arrepenjat fins els punt de "patejar-se" els millors anys de la seva vida. Encapçalats per Laporta ha adquirit notorietat pública, que s'ha reflectit en les seves professions i més enllà. Quantes vegades hem sentit dir que Laporta acabaria en la política? De fet ho hem sentit moltes vegades, encara que mai he pogut trobar un partit en qual encaixés. Segurament caldria fer-lo a la seva mida. Despòtic, bananer, sobiranista, poltroner, liberal, devastador amb l'economia de poble i sobretot en l'ecologia, si de fet, seguís estant assessorat per Xavier Sala-Martin.
És evident que s'ho han passat pipa i que han embutxacat més calers que mai. Fills tots ells de casa bona, ni al rebuf dels seus pares havien viscut millor. Perquè les comissions i les farres que han viscut a costa del Barça, només són comparables a les que poden haver viscut personatges com Roldan o el pare de Julio Iglesias.