Els que sempre hem pensat que això de l’Estatut d’Autonomia era una mariconada que servia per ben poc, sobretot la cosa descafeïnada que van pactar Mas i Zapatero, teníem raó. Però també la tenien els que mantenen que l’autonomia era un pas cap al independència. I més encara vistes les circumstàncies del moment. Recordo fa un parell o tres d’anys algunes de les darreres opinions encertades que abocat Carod-Rovira en una entrevista a El Mundo, on donava la seva vessant més light (com cal fer quan t’entrevisten fills de puta d’aquesta mena). En ella explicava que no només es tractava d’aglutinar a la gent que se sentís independentista, si no també maltractada per l’España imperial.
La cosa no podia ser més clara. De llavors cap aquí hem viscut diversos episodis per a demostrar que de manera continuada en sentim maltractats. El finançament insuficient de la sanitat, de les infraestructures elèctriques i ferroviàries, la continua prohibició a la representació nacional esportiva catalana, la presa de pèl del finançament en relació a les altres autonomies i ara el incompliment de l’Estatut, per anomenar les que em venen a la memòria entre les més recents i cridaneres.
Ara tot els partits es revelen en contra del ZP i una de les seves típiques preses de pèl. Fins i tot el PP que hi deu veure una manera de desgastar-lo, encara que sigui sobre un Estatut d’Autonomia que han recusat. Ja té collons la cosa! Per contra, Ciutadans no donen suport a la resta de partits. Aquests, deu ser per desgastar al PSC i mostrar al PSOE, el perquè de la seva existència.
Castells, en el seu paper de Conseller d’Economia i de maragallista encapçala la queixa des del PSC i en contra dels govern ZP. A veure com acaba la cosa. A veure fins a quin mostrarà el PSC el collons sobre la taula. A veure si trenquen i es tornen independentistes d’una vegada. Tinc ganes d’escoltar “la Xacona i en Corbatxo”.