Modernitats
Una de les moltes característiques del món modern, està en l’apartat industrial, el menysprear la llargada de la vida dels ginys que es fabriquen. Ja ens hem acostumat a què quan se’ns espatlla alguna cosa (telèfon mòbil, el túrmix, el walkman, la màquina d’afaitar...) a llençar-ho i comprar-ne un de nou. Una altra de les coses que em posa de més mala llet, se centra en el món de l’automoció. Va començar amb allò de posar una roda de recanvi sense prou autonomia, i m’han dit que hi ha cotxes no porten ni això. Porten un spray “salvavides”, que no sé fins a quin punt o punxada serveix. La darrera, és trobar la bateria. Obre’s el capó i no la veus. Resulta que és sota un seient. Per engegar-lo cal buscar “una presa” on connectar la pinça provinent del positiu de la bateria de l’altra cotxe (el d’assistència). El del negatiu, has de col•locar la pinça en qualsevol element de ferro, com si tots plegats fóssim tant “intel•ligents” per saber si es tracta d’un punt adequat o desi pot engegar-ho a prendre pel cul. Si perquè si la guspira que acostuma a sortir va a parar en algun lloc on el combustible aflora, no sé que pot passar. He passat l’experiència, i no ha passat res, però no en tinc cap gana de tornar-ho a provar.