Ja m’hi peto’o
Van dir que no el volien veure mai més. Que allò que els hi va fer, d’autoeliminar-se abans del partit al Bernabéu, era imperdonable. Que xerrant ho perdia tot per la boca, que era un “bocasses”. Afagiria jo, que amb molta menys gràcia que Pepe Legrá o Cassius Clay. I a més de sentir-se el milloar també va anunciar que se’n anava a Anglaterra.
Ara després de mig estiu buscant-li substitut, han estat incapaços de trobar-lo o de pagar-ne un dineral. Personalment Eto’o no m’ha semblat mai res de l’altra món. Però tampoc he sentit a parlar seriosament de cap recanvi que sigui un autèntic crack. El problema per al Barça és que ha fet tard a l’hora de fitxar un recanvi a preu assequible. Ha perdut el temps infravalorant jugadors quan prometien i ara que ja són realitat són massa cars, o possiblement temin que els hagi passat l’arròs. En el seu dia Drogba i sobretot Villa, van ser davanters més prometedors i barats. Ara ja són cars i quan eren barats a Can Barça va fer el gran esforç de robar-lo al Real Madrid per auto-complaure’s després d’allò de Figo. Des de llavors molts gols i moltes declaracions, sempre inflades per allò d’haver estat fitxat al Real Madrid.
Aquest estiu han perdut molt el temps parlant de com es vendrien Decco, Eto’o i Ronaldinho,i de com evitarien que Messi anés als JJOO, i no han tingut temps de trobar-li un 9.
Ara uns i altres s’han d’empassar-s’ho tot i confiar en que el camerunès els farà molts gols i tornar a dir ben cofois que com Eto’o no n’hi ha cap altra.