Ho sabem tots
Sabia perfectament quin dia era i el que em trobaria. Però no deixa de cridar-me l’atenció. I em fa reflexionar.
Com tant altres dies de l’estiu, he sortit a passejar l’agonia del meu gos. Contràriament a les passejades habituals, entre la soledat nocturna d’un poble o vil•la, que destaca habitualment pel seu avorriment i ensopiment, més enllà de les 21h, la nit del darrer dia de Festa Major (com ha passat a la resta de dies) una multitud envaeix el centre.
Només que un 7 % del personal que aquesta nit es movia pels carrers, ho fes habitualment de nit, l’ensopiment del poble seria història. I prenc per referència aquest diumenge, perquè l’endemà gairebé tothom torna al treball i això no impedeix la moguda general. Durant la passejada, el tema no només dona voltes pel meu cap i es motiu de conversa amb alguns conegut que em trobo. Pel que es veu al Museu es prepara una exposició sobre aquest fet tant singular de Granollers. No sé si tot plegat portarà a la reflexió general sobre aquest fet tant singular i que fa de Granollers un dels llocs més ensopits del nostre entorn, tret de diades molt concretes.
Etiquetas: avorrit granollers