Per més que hi posis mesures preventives, de vegades és inevitable seguir posant la pota. A vosaltres, no ho sé, però a mi al llarg de la vida m'ha ocorregut més d'una vegada haver posat la pota. De vegades fins el coll. De vegades en situacions gracioses, en altres de més compromeses.
Una de les més superficials, va tornar a passar-me fa pocs dies. Tinc un amic, d'aquells que quan el truques per telèfon, no saps mai si contesta ell, la seva dona o algun fill. El més curiós, és que mai l'encerto. Ell em consola dient que no sóc l'únic.
Aquest cap de setmana sabia que ell no hi era. És per això que amb més convenciment que mai quan vaig trucar a casa seu, vaig saludar la seva dona. De nou vaig errar, finalment per qüestions de la meteorologia, no va marxar i qui va despenjar era ella. De nou ficada de pota.