Torno a fer-me ressò d’un tema relacionat amb la publicitat, que m’ha cridat l’atenció. Sento els darrers mesos en alguna emissora publicitat de la marca d’aigua Bezoya. Fan servir allò de “l’efecte...”, en aquest cas l’efecte Bezoya. Sabeu que és l’efecte Bezoya. Jo no, n’hi en tinc la més remota idea. Tampoc sé que ningú ho hagi explicat mai.
Jo conec un acudit sobre l’aigua de Bezoya. No hi he pogut fer més, i cada vegada que sento parlar de l’efecte Bezoya, em ve l’acudit al cap. L’acudit és força garaciós i començo a sospitar que possiblement l’efecte Bezoya fa referència a l’enginyós acudit. Us l’explico. És en Castellà, que és de la manera que el joc de paraules té gràcia.
L’escena discorre a la taula d’un Restaurant a l’hora de demanar la comanda. Amb gairebé totes les anotacions preses, el cambrer passa a la pregunta: “I de beber que tomarán los senyores?”. Diu un dels comensals: “Agua i vino”. El cambrer “ blanco, tinto, rosado...”. Li contesten, “un tinto de Ribera del Duero”. El cambrer “y el agua les irà bien agua de Lanjarón que alarga i enmsancha el corazón?”. El gracioset de torn li puintualitza “pues en la cuestión del agua, si es possible que sea de Bezoya”.
Heus ací l’efecte Bezoya.