Així podríem anomenar qualsevol de les activitats individuals o col•lectives que fem en llevar-nos. De tota manera, de veritable guerra matinal, podem qualificar, la que han iniciat aquesta setmana les emissores de ràdio. Des de primera hora del matí, coincidint amb l'anomenat inici de curs, les emissores inicien la seva guerra d'audiències després d'un lleu o profund retoc a les seves programacions. Els programes del matí són l'arma que pretén relligar la clientela de bon inici. És el moment en què els oients comencem a prendre filiacions per a un programa, un locutor, una sintonia, o tot el contrari, dial a munt i avall intentant caçar en cada moment el que és més interessant.
El moment alt de la ràdio, no és només el matí per això d'atrapar l'audiència des del primer moment. Ho és, perquè és en el ràdio despertador, en el cotxe, o mitjançant els auriculars en el transport públic o caminant, quan més seguiment té aquest mitjà de comunicació. I allà hi som tots.
N'hi ha que se'n han adonat, que quan més aviat millor, i per això ja no esperen a les set i s'hi foten a les sis. Un gran encert, sobretot pels que si no ho fan així poden perdre oients que aquesta hora rebutgen propostes eixutes, amb poc contingut i sense el tremp de l'actualitat. Segurament és molt millor concentrar continguts entre sis i onze, que no pas desplaçar-lo una hora més tard. Tampoc cal allargar-ho innecessariament amb una cascada d'acudits, i val més donar-hi continuïtat amb un programa obertament dedicat a l'humor o contingut més desenfadats.
Cadascú mou les seves fitxes, intentant prendre posició, com els jugadors de basquet buscant sota l'anella la situació que els permet assolir el rebot de l'audiència.
El buit que ha deixat, la poc explicada renúncia d'Antoni Bassas, possibilita en potència un moviment d'oients en l`'àmbit català, que pressuposa un període molt llaminer per als qui pretenen millorar les prestacions dels seus audímetres.
Centrant-nos en aquest àmbit català, Catalunya Ràdio, sembla que s'hi ha capficat en excés. No es pot ser líder d'audiència, i d'una banda prescindir del líder i fer moviments mirant en excés a la competència. La competència, és la que és, o possiblement la que no és. Perquè la poca “rigorositat festivalera” de Basté, no és un espai on emmirallar-s'hi, ni témer gran cosa al matí. Cap al migdia, també està clar que per donar més frescor, originalitat, actualitat i ironia que els del Minoria, calen moltes "fuentes".