De les ofertes matinals radiofòniques del panorama català, i el poc que n'he pogut escoltar, en podem tenir ja les primeres referències. Del que ja havíem escoltat altres temporades, poques sorpreses i novetats en podem treure. Del nou, sobte l'ensopiment amb què arrenca Catalunya Ràdio des de les sis del matí. La magnífica veu i indiscutible professionalitat de Neus Bonet, no arriba a l'oient amb la trempera que exigeix l'oient de bon matí. La lleganya se sobreposa al ritme i l'agilitat informativa. La posada en escena de bon inici, que és a l'hora que sintonitzo jo les emissores, recorda més el diari parlat d'una emissora d'ona curta i mig clandestina, que no pas la d'un despertador a base de cascades de titulars pindolats amb ràfegues de sò que separen en l'espès cervell matinal els referents del dia. En aquesta lluita, tot i tractant-se de programes diferents, l'audiència que recull Núria Riquelme per al programa d'en Basté, ha de ser superior, encara que molts oients llavors no puguin resistir el que els ve al darrera.
Qui si que interpreta el paper a la perfecció, i a qui segurament li tocaria posar-s'hi a les sis, i no allargar tant fins a les dues, és Jordi Duran a la COM. No l'he pogut escoltar encara més enllà de dos quatrs de vuit, però està clar que les primeres estones de programa ofereix el què ha de ser la proposta matinal més adequada.
Cal analitzar més endavant la resta de continguts que juga cada programa i que cada oient podrà anar analitzant amb el pas dels dies. En aquest apartat ja hi juguen altres elements, com ho són els tertulians, que poden avorrir o enganxar a l'audiència, o l'elecció de protagonistes i temes a tractar. Això però, ja és a una altra hora de menys audiència. En acostar-se el rellotge a les vuit del matí, les ràdios s'apaguen i l'audiència queda en cosa de quatre. Quatre, que també continuen circulant en cotxe per ciutat i carreteres.
Els qui tenen el costum d'escoltar la ràdio en castellà, tenen el panorama de sempre, que no cal ni recordar. No sembla que la ràdio espanyola pugui prendre audiència a la catalana, ni a l'inrevés. Aquí, les audiències no es mouran. La guerra dels matins, és a Catalunya.