A banda de treure el gos a passejar, mentre jugaven el partit, a casa estàvem mirant una varietat de dibuixos, que anaven de Tom i Jerry, a la Pantera Rosa, passant per Piolín, per tal que us feu el càrrec de l’interès que va aixecar a casa la semi-final de la Copa Catalana de Futbol. Mentre feien la primera estàvem ocupats en tasques domèstiques. La segona va ser la dels dibuixos.

Ja sabem que aquesta competició no acostuma a tenir cap interès, però el més alarmant de tot és la reacció del Barça en l’edició d’aquesta any. En diem reacció del Barça perquè no sabem de qui és la responsabilitat. Però deixeu-me pensar que una actitud desafiant i xulesca com aquesta només pot ser responsabilitat de Joan Laporta. L’entrenador i el cos tècnic pot arribar a reaccionar, més o menys com ho va fer el de l’Espanyol, en una actitud que no va ser exemplar, però si més entenedora. És a dir, prescindeixes dels jugadors amb qui comtes de manera indiscutible per al partit de lliga de diumenge vinent, i amb la resta fas un equipet tot convinant els jugadors sobrers amb els homes més prometedors del segon equip. El que no crec jo, és que sigui una maniobra del (ben educat) entrenador del Barça, Pep Guardiola. No el veig capaç de decidir sense mostrar-se mínimament hàbil. Una posició com aquesta només pot sortir de Laporta. D’un xulo. Ja en són tantes de xulades d’aquest pobre ximple.....

La reacció de la gent de les Terres de l’Ebre és del tot entendora. Fan l’esfors de desplaçar-se els diumenges al cap i casal. Fan l’esforç econòmic d’organitzar la fase final de la competició, i es troben per resposta aquesta reacció del club prepotent. El millor que poden fer és tenir-li en conta al President i no al club, encara que el club ja fa molta anys que ha abandonat el contacte amb l’afició del rerepaís. Quin temps aquells que en la pre-temporada l’equip blaugrana no faltava mai al camp del carrer Girona. Recordo una temporada en què Barça, Espanyol i Sabadell, van passar-hi.

Però això era molt abans dels “statges” a Holanda, a Papendal (a Mamendal que deia aquell després de l’episodi Alesanko). És que a Catalunya, ja en el segle XXI, no hi ha encara competicions de primer nivell per acollir un “statge”?