Que se sàpiga abans de res, que en el cas que algun dia Lance Armstrong torni a meravellar al damunt d'un bici, mai superarà el seu propi rècord d'haver guanyat set Tours després d'una llarga inactivitat i superar una malaltia greu.



Que l'anunci del seu retorn el faci una revista que porta per nom Vanity Fair, no pot ser una pista més gran. En vol més. No sé ben bé perquè.



Si en el seu dia, la seva recuperació esportiva no va ser altra cosa que una experiment científic i esportiu, al qual amb certa lògica han fet els ulls grossos els qui vigilen de manera estricta que no es faci trampa en el món dels ciclisme. A dia d'avui és difícil valorar els diferents paràmetres en que es mourà aquesta notícia des d'avui, fins al juliol de 2009.



Com ho interpretaran els seus companys? Quina valoració en faran les grans empreses patrocinadores d'aquest esport? Algú s'atrevirà a fer un equip al voltant d'un jubilat? Referan el seu equip originari, deixant a Contador a segona fila? Serà un equip nou, i per tant hauria de passar pel sedàs de l'UCI pro-Tour i totes les seves exigències, que sens dubte el deixarien fora de la competició? Serà doncs el reglament i tots els controls tant estrictes amb Armstrong, com amb la resta de corredors? Dissenyaran un Tour que s'adeqüi a les seves possibilitats, o per contra que afavoreixi a la resta de corredors? Durant aquest període de inactivitat ha tornat a aprofitar el temps per incorporar als seu estil alguna tècnica o estil que canvíi alguns plantejaments a la resta de competidors? Seria més honest apuntar-se a les curses de veterans? Coneixent la seva fam de triomf, com se li valorarà "l'hipotètic èxit-fracàs" de ser segon o tercer?