L’avió de l’ensaladilla.
De nou un accident aeri, i de nou us dic que els meus coneixements de física, no només no poden determinar les raons de la caiguda de l’avio, si no que ni tant sols perquè un element tant pesant pot aixecar el vol.
De tota manera si que us puc dir que en els darrers cinc anys he fet quatre vegades el recorregut del vol sinistrat, en dues de les ocasions amb la companyia sinistrada i en una ocasió en l’horari sinistrat. Us puc dir que l’experiència de l’avió de matinada d’Aerflot, que vola de Moscou a Perm, no em va deixar indiferent la primera vegada que hi vaig pujar. A banda de les temperatures sota zero i el gel que cobria els aeroports, em va semblar que aquell avió venia a ser l’equivalent dels autocars de línia que recorrien les carreteres de la nostra comarca als anys seixanta, com el més evident d’aquell vol. Si be, el que més impressionava era una altra evidència que tombava. Tombava la pudor de “tigrassu” que amarava la tapisseria dels seients. De nets no ho deuen ser massa els russos. Acostumen a suar en excés, per la gran oscil·lació de les temperatures entre l’exterior i la calefacció. L’hostesa tenia més pel ala barba que jo. Tot i ser hora de dormir et fan menjar “ensaladilla rusa”. Tot plegat acollona bastant. Et resignes, oblides.... i a l’hora d’aterrar et deixen acollonit quan veus que aturen l’avio com si res, sobre blocs de gel. Deuen ser molt bons els pilots, fins i tot les hostesses peludes. Però els avions són més aviat “cutres”, i si entre els passatgers n’hi va un que va putejar els txetxens pot passar de tot.