Cal competir?
Per més impopular que pugui semblar, us puc confessar que no he seguit gens les competicions paralímpiques. Us diré més, l'única prova que vaig veure començar, va refermar més encara la meva posició contrària a aquerst tipus de competicions, i més encara a voler fer-ne un espectacle similar als joc olímpics.
Les aportacions a la mobilitat i a totes les aptituds físiques de l'esport als éssers, és indiscutible. En el cas de molts dels deficients físics, és imprescindible. Pel que fa a les relacions humanes i a la salut mental, segurament que també. El fet de competir, ja és més discutible, més enllà de la superació d'un mateix. I ho considero discutible des de diferents vessants. D'entrada no sé quina necessitat té una esportista amb la deficiència que vulgueu, de mostrar-se superior a un altra, si a més a més no es pot avaluar quin grau de deficiència, té l'un respecte de l'altra. Segurament, només entenc la competició en el cas dels que presenten el mateix gran de invalidesa, com per exemple el que tenen impossibilitades les extremitats inferiors i tenen en igualtat de condicions la resta del cos. Per entendre’ns els que ho fan amb cadira de rodes. Facin curses o juguin a bàsquet.
Us dic que només vaig arribar a veure l'inici d'una competició, perquè em va semblar absurd, que en el cas de la natació competeixin en una mateixa cursa gent amb deficiència a les extremitats superiors i amb deficiència a les infeeriors. És doncs una mena d'experiment científic on s'avalua el comportament d'un i altres? On s'avalua quins són més forts? S'alimenta d'alguna manera el morbo d'alguns espectadors? Només queda fer apostes, a veure si rendeix més un impedit d'extremitats inferiors o superiors?
Esport si, competició, no sempre.