Vorals nets
L’altra dia en una de les meves passejades en bicicleta per la comarca vaig tenir una alegria. Una d’aquelles que t’animen de tant en tant. No vaig fer el rècord de l’hora, ni vaig trobar un tresor, ni em vaig entrebancar amb cap fada de les fan vida als vorals de les carreteres.
Precisament, va ser en un voral on vaig respirar amb més tranquil·litat que de costum.
Les darreres setmanes, i sense que me’n adonés, ja que no hi havia passat, han re-asfaltat la carretera de Cardedeu. I lluny de fer allò tan habitual en altres èpoques, ni es tracta de pedaços, ni d’una cap fina que no arriba ni a cobrir el voral. Un asfaltat de veritat. Com a mínim ho sembla. Arriba a cobrir la carretera sencera. A l·leluia! Que dirien aquells. Hòstia que bé! Vaig exclamar jo.
Un voral prou ample, net i ben asfaltat, ho és tot per a un ciclista. És garantia, de si tot hom va per on li pertoca, de perill baix. Els automobilistes no emprenyen al ciclista, i els ciclistes no emprenyen als automobilistes. Un i altra han de tenir la precaució de no envair, sense avisar el “territori” de l’altra.
La bona notícia no hauria d’acabar aquí i tots tant cofois. No, perquè ja sabem què passa al cap de setmanes i mesos. Començant per la més minúscula, la brosa s’hi va acumulant. I el voral es va convertint en un espai boterut, brut i perillós. Ni bicicletes, ni motos, ni vianants, ni fades, ni cotxes en pana. Els sediments arrossegats per la pluja, escombraries i burilles de xofers mal educats, carregues del transport...tot s’hi arracona. El ciclista ha de tornar a envair els carrils de circulació. I, encara que el ciclista procuri mantenir l’equilibri sobre la línia blanca, el perill és imminent. Les rodes dels cotxes també trepitgen a prop d’aquesta ratlla. Torna a créixer el perill. Caldria doncs tenir cura dels vorals asfaltats, a les carreteres que en tenen. De la mateixa manera que sovint hi ha obrers a les carreteretes sense voral asfaltat, que de temps en temps retallen males herbes per condicionar-les, m’agradaria tenir també la imatge d’obrers condicionant els vorals de les carreteres amples.