"Alterar el precio de la cosas”
Recordo que un dels molts motius que als anys 80 van servir per encausar, el s'anomenava "xoriços de guant blanc", era aquella frase feta “d'alterar el preu de les coses”. Una forma de descriure un delicte, que en el nostre imaginari se'ns presentava amb la imatge del botiguer de la cantonada canviant les etiquetes dels preus dels pots de tonyina en conserva. L'acció feia referència a alguna cosa més grossa. Valors macroeconòmics, que en definitiva servien per engrandir de manera faudulenta les butxaques d'aquesta mena de xoriços.
Dies enrere proposava com a solució i exemplificació de la crisi, l'engarjolament dels directius dels grans bancs. Sense cap mena de dubte, en aquesta facilitat d'alterar el preu de les coses, caldria també un escarment per aquells que ha inflat els preus de terrenys, edificacions, cotxes i tota mena d'objectes de valor i certa necessitat, que han desencadenat la febre consumista del poble que s'ha pogut fer afectiva, gràcies a la voracitat usurera i descervellada dels grans bancs. Tots a la garjola!