Sarkozy a feira
El caps de la diplomàcia alemanya li han fet saber als seus homòlegs francesos que a la seva cancellera li molesta especialment que li toquin el cul.
Bé el cul, que la toquin, que la sobin. Tot ve al cas, arran de la darrera cita amb el President francès, que es va excedir en efusivitat.
Ja ho fan els francesos, de donar la sensació que mai han acabat de donar-te petons, fins perdre el compte. Ja ho feia, especialment Chirac, d'abraonar-se damunt d'hostes i amfitrions com si fos un immens teletubie. Amb Sarkozy no m'hi he fixat massa. Segurament, en la seva acció, hi deu predominar la seva fama de seductor i referències de "primera sigala" després d'haver arrambat l'api amb la Bruni. En definitiva, resulta que la república de hexàgon te un pop per president, i a la cancellera només li agraden les kartofen.
Ja ho diuen que en molts guisats de peix, de carn, o en els mateixos “pops a feira”, són millors les patates que el tall.