OPINEN 3 i 4
Tres articulistes i els seus amics de ideologies distants retraten l'actualitat.
Acerca de
Problemes. Els teus, els meus, els de tots. Les meves dèries i hobbys. La gastronomia, pel damunt de tot.
Sindicación
 
Don Corleone


Ho vaig poder tastar amb el meu paladar i ho va notar la meva butxaca amb total satisfacció.

Resulta que per allò de la crisi, qui més i qui menys es lamenta. N'he sentit parlar a gent de tots els oficis i condicions. Baixa la clientela. Hi menys gent que compra pisos, menys gent que compra cotxes, menys gent que posa benzina (tot i que baixa a pas de cargol), menys gent va a bars i restaurants....us en parlava l'altre dia de restaurants i feia una referència a un restaurant de Calella, Don Corleone. Molt cèntric, i de no massa bon nom. Una mala fama que arrossega dels anterior propietaris. Des de fa un any i mig, la famíla Bentos (immigrants uruguaians), si van posar al front. Per desconeixement no van atinar a canviar el nom del negoci. Els qui no hi han estat els darrers mesos, no hi poden tenir tirada, ja que no era un lloc de massa bon nom. Sigui com sigui, a base d'especialitats locals, italianes i sud-americanes, estan tirant el negoci endavant. Majoritàriament hi treballa el clan familiar, la qual cosa és una gran sort en moments com aquest. Moments d'apretar-se el cinturó. La iniciativa d'un sol dia d'un restaurant de Mollet que fa unes setmanes fa oferir el menú de dinar a un euro, ha creat escola i ha estat la inspiració d'un altra de Calella, que ho va experimentar a un preu de 3€, amb gran èxit. Cada dilluns repeteix l'experiment i la resta del dies entre setmana el serveix a 5 €, poc més de la meitat del preu que s'hi pagava habitualment per aquest mateix menú, que ara anomenen menú anticrisi.

Pel que diuen els clients habituals, la baixada de preu no ha suposat una baixada de qualitat. La qualitat és bona i ho he comprovat.

Dels 40 menús que servien habitualment han passat a fer-ne gairebé 300 els dilluns i uns 130 la resta de la setmana. Evidentment dilluns no hi guanyen massa, però tots es posen en cinturó. Des de les 12 hores serveixen el dinar, fins a dos quarts de cinc, la qual cosa els permet servir tants menús.

Una mesura atractiva pel client i que ells estan visquent amb alegria, ja que ingressen més diners (treballant molt més) i s'estan fent un nom i un lloc en el món dels menjars diaris, i qui sap dins el món de la gastronomia del Maresme, que segurament recolliran en els pròxims mesos, si segueixen així. Endavant família Bantos. Molt atents els que us agrada sortir a sopar fora i no despilfarrar massa diners, ja que m'han dit que tant e matèria d'amanides, pasta, pizza i xurrascades, exhibeixen un bon nivell a preu molt ajustat. Apunteu-vos-ho: Don Corleone a Calella, al Maresme.


Etiquetas:    
No