Setmana negra
Sembla evident que de la mateixa manera que existeix el dia de l’orgull gai, el dia de la dona treballadora (?), el dia del treball, el dia de Nadal o el de la castanyada, ara estem a la setmana dels negres. No es tracta ben bé del black power, però si que entre Hamilton i Obama, sembla clar que per primera vegada un negre ( o millor dit un mulato) arribarà a dalt de tot en dues disciplines on fins ara només es s’ho podien mirar des dels ulls dels avantpassats esclaus.
La setmana també ens presenta una altra novetat. La darrera. La definitiva. La que pot acabar amb l’avorriment de molts mesos de sentir parlar de la mateixa cosa. Tant del campionat mundial de F1, com de les eleccions nord-americanes.
En sé la importància que aquestes eleccions poden tenir per a tot al món, com ho hagués estat si en el seu dia no li haguessin afanat el triomf a Al Gore. Però això no trreu que ja n’estigui fart de sentir-ne parlar. Que s’acabi ja!
De tota manera, tampoc sóc ningú per a queixar-me. Anit vaig preferir seguir el debat de “l’àgora”, tot i la presència de Sala-Martín (molt calladet per cert) , que no pas del cada dia més “tostón” Ventdelplà”. Afortunadament, l’altra Sala, en Salvador, va donar pistes interessants sobre el que podem viure avui.
La jornada d’avui ja ho és un xic de negra, amb la defunció de l’àvia del candidat Obama.
El campionat de F1, va tenir un final teatral, que tot sigui dit suposa un gran desastre per les cadenes que paguen una milionada per una retransmissió esportiva,i els van estafar l’avançament més important del campionat. Si no més important més decisiu.