Bruno al LORO
Un empatx. El mateix que va passar en el seu dia amb altres figuretes de l’star-sytem català, estem patint un empatx de Bruno Oro. El tio és molt bò, i molt gracciós.
Però el cert és que aquestes figuretes no han de jugar a la tàctica dels futbolistes. Aquest sempre diuen que la vida de l’esportista és curta i que l’han damortitzar, guanyant molta pasta en el breu període ne que físic els permet guanyar pasta.
El actors i el “showmans” tenen molt temps per arrossegar-se per escenaris i interpretar tots els papers de l’auca. A més no han d’oblidar que normalment són bons de veritat en una cosa, o com a molt en dues. No pot ser que es repteixin els casos de Loll Bertran o el magic Andreu, que després de caure en gràcia a algú li sembla que serveixen per a tot i s’acaben cremant. Un sap fer jocs de mans, l’altra interpreta personatges de meravella, però no pot ser que els hi montin programes de televisió en què facin entrevistes, presentin i ho facin tot. A Bruno Oro encara no li han posat un programa d’entrevistes. Espereu. Ja fa musicals, imita, interpreta, col·laboracions radiofòniques fent d’ell, grava discs i fa un programa on ell i Clara Segura (un altre crack en vies de incineració) fan tots els papers sense descansar