La cova de Dalí i Babà
Lo de Barceló a l'Onu, no només em sembla de mal gust, impopular i sense cap gràcia. Dona la impressió que es cau en els mateixos paranys en que s'ha entrebancat el poder econòmic durant tota la història.
Com passava a l'edat mitjana mentre poble es fotia de gana, i l'església i els seus mecenes dilapidaven quartos en capelles sixtines (allò si que era art), ara sel's gasten en burdes imitacions de discoteques de suburbi amb material de primera.
A més d'una “horterada” de discoteca, la cova de Barceló em porta a la memòria aquell happening que van muntar els nens del CIT a La Porxada, sota el paraigües de Salvador Dalí. Una bogeria sense ordre, ni sentit, que va acabar sense l'acoloriment de la pallassada de Barceló. Els dines que s'han gastat en aquesta cova, també em porta a la memòria la imatge de lladres com Alí Babà i al seva cova. Com es poden gastar tants diners en una “horterada”? Qui s'ha embutxacat?
De la mateixa manera que la intervenció de Barceló a la Catedral de Mallorca em va semblar atrevida i atractiva (no l'he pogut veure in situ), lo de Brussel•les és decoració "de baratillo" a gran pressupost, i que desperta grans dubtes en lo estètic i en lo funcional. Quan trigaran a caure les primeres estalactites? Cauran sobre un manaire o sobre un pobre funcionari? Es precipitaran sobre un representant del tercer món? Sens dubte es completaria el cercle de despropòsits, si la mala sort s'encapritxa en els que sempre acaben rebent les conseqüències de les mesures dels més poderosos.