Les darreres experiències viscudes a França i Anglaterra amb l’aplicació de la llei de fuites, fins a la seva màxima expressió, no fa altra cosa que confirmar la una teoria que sempre he defensat. Serà pel fet d’anar armats o per la seva capacitat intel·lectual...el cert és que sempre he pensat que la línia que separa delinqüents i policia, és de les més estretes que existeixen. En resum,la cosa més assemblant que conec a un delinqüent, és un tipus de “poli” de formació molt baixa, que sovinteja massa a les casernes.
Al típic “no et moguis, o disparo”, prefereixo contraposar-hi una altra frase feta que sovint fem sevir els aficionats a la fotografia, “estigues quiet, que disparo”....