A les tardes sabàtiques d’aquesta quinzena d’Agost he passat estones mirant per tv els mundials d’atletisme. Com sempre he gaudit de tots i cadascun dels detalls i de les excel•lències físiques dels esportistes d’elit.
Podriem posar l’exepció d’alguns detalls de fatxenderia, especialment d’atletes nordamericans.
El que mai m’he pogut empassar ha estat tots els cerimonials que encapçalen himnes i banderes. Segur que des de ben petit, el meu problema és que no he suportat, ni he acceptat com a propi ni el himne, ni la bandera espanyola. D’aquí deu venir tot.
Només alguns himnes i tonades de la primera època de Gènesis i Peter Gabriel em fan el pes.