Per alegria d’algun ja fa dies que no escric de ciclisme. Avui, el que em sap més greu, és haver-me perdut la fabulosa etapa de la volta a Espanya que s’ha corregut avui a Astúries. Pel que llegeixo a les cròniques que hi ha a la xarxa, l’etapa ha estat d’aquelles que en el ciclisme actual només les podem veure cada “x” anys. Segurament des de l’atac de Pantani a Ulrich, l’any abans que Armstrong guanyés el primer Tour, em sembla que al 98, que no se’n havia vista cap de semblant. Espero que algú me’n expliqui més detalls per gaudir-ne, encara que sigui de “segona boca”. També em sap greu per Denis Menchov, em sembla un ciclista molt seriós. Llàstima que no tingui un equip on recolzar-se a les etapes de muntanya.
També m’he perdut la celebració al Parc de la Ciutadella. L’he vist als resums informatius. Per solemnitat, homenatge i dignitat, la Tura té raó, quan diu que les diades d’abans no tenien res a veure amb el que es fa ara. No sóc amic d’himnes i banderes, però el que es fa a la ciutadella s’assembla més als països avançats, que el que es fa a la Castellana.