Acabo de llegir unes declaracions d'un altra dels personatges pels que tinc "gran debilitat". Es tracta del "xulo-bigotis" del "sheriff", de la cosa més inútil que he vist en la meva vida en una banqueta.
Manel Comas ha parlat amb tota la mala llet que acumula el seu mig metre d'estatura, per criticar el present i el futur, del fantasmagòric projecte del bàsquet, anomenat Akasbayu.
No sóc ni "tiffosi" d'aquest club, ni molt menys defensor de personatges com Edu Torres i Fran Vàzquez, dos dels noms que ha utilitzat en les seves crítiques. Per contra si sento simpaties per Raül Lopez i "Frankie" Dueñas, i en tractar-se d'un club català que pot fotre mal als super-clubs establerts de "tota la vida", hi sento certes simpaties.
En les seves crítiques, Latoya Comas no n'ha tingut prou amb el present i s'ha dedicat a matxacar el futur del club, ja que després d’anorrear a Torres, ha fet el mateix amb el home que sona com a futur entrenador, Javier Imbroda. El "sheriff"debia somniar en entrenar l'Akasbayu i està claríssim que en ell no pensen. Per tant es dedica a carregar-se gent que en sap infinitament més que ell. Una toia.