Esverat, em queixava l’altra dia. Temia que les guies gastronòmiques, dedicades aquest cap de setmana, entre d’altres, a les terres Pirinenques de L’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra, no recollíssin en essència els valors d’aquestes cuines, i que se’ns presentessin maltractades per cuiners de fama immerescuda o nouvinguts que no han mamat de la cuina mare.
La presència de grans cuiners com Joan Pallarès i Carles Flinch, no està acompanyada per gran cosa més a destacar. S’hi troben a faltar els tocs mestres de Rosa Sort, Lluís Dolcet, Eudald i Frank Vila, entre molts d’altres.
A banda dels plats clàssics, que tenim tots presents, està clar que tot el que són innovacions, no han de renunciar mai als productes més pròpies de cada racó del país. No pot ser, que en un excés de creativitat o modernitat, es col•loqui en l’apartat de cuina d’autor un milfulls de sardina, mozzarella i carbassó, i a més a la foto hi apareguin albergínies, en lloc de carbassó. Hi ha coses que no tenen remei.
Evidentment, després de tants anys desmamat, dels articles “passant per caixa”, de Nestor Luján, hi ha un cuiner que no ha trobat el nord. El sardineta del Cadí.