De nou, el Vallès

Si algú sospitava que el sector de la totxana podia patir un recés. No sembla el moment. Diu que manquen habitatges, i si hem de fer cas de la continua edificació que podem contemplar. Això. No sembla el moment.
Entris a Granollers, per on entris, hi ha solars en procés de construcció, a mig fer o edificis ja acabats, on no s'hi han fet habitatges.
N’hi ha que responen a una nova tendència. Tendència empresarial, tendència industrial, tendència migratòria i també tendència immobiliària. A partir dels seixanta les industries de l'entorn barceloní van anar guanyat terreny per les terres del Vallès, i més enllà. Més cap aquí, barcelonautes adinerats que havien tastat els plaers del cap de setmana de les terres interiors, s'hi van quedar fixes. Encara més cap aquí, també els més humils (la pela obliga), que varen saber compaginar els plaers de la vida a pagès, amb els preus sempre més barats de l'habitatge, hi van desembarcar. Ara és una barreja de tot plegat. Se'n han adonat que per gestionar bé un negoci, ni cal estar ubicat on s'extreu la matèria primera, ni on es manufactura, ni tampoc on s'emmagatzema. Tot plegat es pot gestionar des d'un lloc ben comunicat, que no cal que sigui ni tan cèntric, ni tant contaminat, ni
tant urbanitzat, ni tant embussat com la Plaça de Catalunya. Un lloc al costat de les grans vies de comunicació, en llocs més humanitzats i a quatre passes de la natura. De nou, el Vallès.