Teorema de l’embut. Amb evidents similituds que la prova del meló, que no mostra la seva qualitat fins que no l’has esberlat, el teorema de l’embut explica les condicions i les vicissituds que se’ns presenten en passar pel tub.
Només quan hi ets dins, i en comprovar l’amplada i evolució de les seves parets, aprecies si s’estreny o s’eixampla. Si has entrat i sortiràs, pel forat ample o l’estret.
Evidentment, al 1979, el catalans, en sortir del fosc i llarg túnel de la dictadura, ens disposàvem travessar l’embut d’un l’estatut, tot entrant amb empenta, pel forat estret. El progressiu eixamplament de les seves parets desembocava en una nova situació, clarament avantatjosa a totes llums.
Ara, i a partir de la il•lusió generada per l’Estatut aprovat al Setembre de 2005 pel Parlament de Catalunya, ens volen fer passar pel tub d’un embut que estreny les nostres expectatives de manera asfixiant. I a l’altra costat de l’embut hi ha els de sempre, els que fan de nosaltres el que volem.
Siguem valents. Siguem conseqüents. Aquest embut no el volem. Que en fabriquin un altra, que no passi pel “ribot” d’en Guerra, ni la traïció d’en Mas.