Sentint el meu fill entonar aquesta vella cançó, em va venir la lletra a la memòria. I no només la lletra. Em van venir al cap, dos babaus dels nostres temps: Artur Mas i Joan Laporta. No és casualitat que al segon també se'l conegui com "l'elefant blau". Mireu si n'és de babau que pretén ser important i aconseguir protagonisme, fins i tot mentre va durar el Mundial de futbol. Va voler començar intercanviant una de les seves grans figures, Deco, per Lampard. Va arrossegar Johan Neskens (recordeu que amb ell el Barça només va assolir una recopa) fins a Barcelona per signar un contracte mentre estava concentrat amb la selecció australiana. No vull ni pensar que es diria d'un component del Barça o el Madrid que abandonés una concentració). Finalment va escollir Frankfurt (no el Viena, ni el Xavisán)durant el mundial, per presentar un espai reservat a la samarreta del Barça per inscriure missatges solidaris. Una bona iniciativa si arriba algun dia a complir-la, i no resulta ser més que un reclam per convèncer a una marca adinerada de la rendibilitat que li pot suposar anunciar-se entre les franges blaves i vermelles.

Foto rere foto. Enquesta rere enquesta. Els gripauss van inflant, inflant, i evolucionen "in crescendo" el seu posat fatxenda.

Però, el darrer “salt a la fama” del babau blaugrana ha estat aquesta cèlebre “Laportada”. Increïble. Un advocat. Un home de lleis. Se li ha passat per alt complir amb els estatuts del club. I diuen que no hi ha hagut mala fe? Tampoc hi ha mala fe en convocar eleccions a la tornada de vacances dels socis, sense donar temps als opositors a recollir signatures en ple mes d’Agost?

Apunteu un tercer babau a la llista. El “terror” de l’economia, el “terror” del bon gust en la combinació de corbates, jaquetes i pantalons. La seva peculiaritat està en els colors. No és només blau, és rosa, groc, “fosforito”, lila, fucsia i qualsevol “horterada” que li passi pel cap. El babau Sala-Martin.