Aquiests dies hem vist i sentit a la Consellera Tura, explicant davant els mitjans de comunicació, tot allò que ha envoltat el seu pas per la Conselleria de Interior i el seu més que confirmat comiat en aquest destí. Ha estat com sempre, seriosa, professional, rigorosa....Amb tota la naturalitat ens ha recordat allò que res és etern, i menys encara en política, mentre la burxaven per tal que expressés cert desencant per la pèrdua de poder i protagonisme. Amb la feina que ha fet en una plaça tant difícil, no cal que ens demostri que no ha fet vacances en tres anys. Ja ho comprovarà Saura.
La complexitat dels funcionaris i dels serveis d'emergència i seguretat no han desgastat en absolut a aquesta dona que ha estat al seu costat, o que també s'hi ha enfrontat, als moments més difícils. Amb actuacions tant impopulars en la nostra societat, com el rigorós control d'alcolèmia, o l'amenaça del carnet per punts, s'ha guanyat crítiques sense perdre gota de popularitat.
Avui encara desconeixem quin futur polític li espera. Per a mi continua sent el candidat més vàlid a substituir Maragall. Si la Segolena pot ser la Presidenta de la República francesa del segle XXI, perquè no ho pot ser de Catalunya la Montserrateta?