A les darreres hores s'ha desfermat entre els seguidors del Betis i l'Osasuna una eufòria celebrativa pel mateix. És a dir eufòrics perquè cap dels dos ha guanyat res. Fins i tot eufòrics perquè un dels dos es quedarà amb un pam de nas, si perd la copa. I encar més, un i altres els suposo republicans, celebrant un hipotètic títol que arrosega un nom monàrquic.
Ens estem acostumant a què diferents col.lectius celebrin eufòrics el que no és. Partits polítics que surten plenament derrotats en eleccions, ho celebren davant els mitjans de comunicació com si fos l'hòstia consagrada farcida de foie. Equips de futbol ho fan amb triomfs parcials. La magnífica victòria dels Ronaldinho, Xavi, Puyol...al Bernabeu, la temporada passada, es va viure a l'aeroport del Prat com qui sap què. El triom de diumenge passat a Mestalla, també, si bé en aquesta ocasió es podria denominar mitja-lliga. Ara ja estan disenyant diferents celebracions i recorreguts per la ciutat si guanyen al Llevant, tot depenentd de si viatgen dissabte, diumenge o dilluns. De si plou o neva. De si l'Arcadi serà o no a Canaletes. I de si convencen a la Tura que les celebracions a Sant Jaume són sostenibles i inoqües per la integritat física dels assistents. Els de l'Espanyol sense saber si faran xampions, uefa o interfollo, també dissenyen celebracions. És evident que tot el que no és matemàticament una realitat és imaginació.
I si ho deixessim, un miqueta, a la improvització, que tot acostuma a sortir més bé i així no hi ha perill a fer el ridícul?