Està clar que qualsevol cosa o coseta que passi al nostre entorn es clarament més positiu de que ens podia passar fins fa poc més d’un any. El nefast PPeríode Aznar, tant nociu per la democràcia ens fa veure que qualsevol cosa es millor.
Quan veiem que Zapatero posa a votació al Congrés dels diputats una decisió tant important, com ho és, el plantejament un gran cop de timó en la política del govern en vers la situació de la violència a Euscadi, els primer que ens ve a la memòria són les actuacions dictatorials del nefast govern del PP.
Vareu veure mai el “txarlotín degenerat” portar al Ple del Congrés la discussió o consulta d’una acció de govern per delicada, inversemblant o sobrevinguda que fos?
Us va donar mai la impressió que el impresentable degenerat tingués alguna intenció de posar solució al conflicte basc i deixar d’una vegada de treure profit partidista de tots i cadascun dels actes criminals que es produïen a Euscadi?
Imagineu quin seria avui el grau d’enfrontament d’un govern teledirigit pel degenerat, davant els governs tripartits català i basc?
Les respostes no són gaire difícils de respondre. Seguirien actuant com ho van fer amb el degenerat. L’acomplexat Rajoy faria des del govern el mateix que fa des de l’oposició. Buscar l’enfrontament entre el patrio-franquisme espanyol i el federal-separatisme, eixamplant la distància del que van parir: “Las dos Españas”. Segueixen col•leccionant un seguit d’excuses inexistents per tornar a justificar un nostàlgic 18 de Juliol nou.
Dimarts votaran que no, i de la boca de Rajoy, Acebes, Zaplana, Losantos i Fraga, tornaran a sortir la quantitat de burrades que estem acostumats a escoltar.
Si tot va bé, després d’aquesta, hi haurà demòcrates, ex-violents i els feixistes de sempre.