La ínfima possibilitat de sorprendre Mas en un moment d’alegria era remota. Ja ho sabem. Un home més bregat en temes de sigala, com ara el seu soci, potser hauria reaccionat millor. Encara que l’escalfada momentània hauria acabat en no res, quan la sang hagués començat a circular a l’entorn de la neurona. Si, aquella neurona isolada i monotemàtica. Aquella que li hauria fet sonar l’alarma. “Perill! Perill! Pots arruïnar la teva carrera de Ministre!” avisaria l’alarma.
Com assegurava dissabte Lluís Llach, no serà fins en època dels nostres néts quan es complirà el somnia.
Una altra cosa és el desenvolupament de l’estatut, un tema en el qual tots els partits han de tornar a anar junts, encara que aquesta vegada calgui posar-li a l’Arturet, un localitzador al cul.