A banda del tema de l’abstenció, ja comentat ahir de manera urgent, els resultats electorals ens han portat un seguit de informacions.
D’entrada i començant per casa, està més que clar que en un període d’abstencionisme declarat, queda demostrat que els factors de sempre, necessiten d’un plus de dedicació. Calen més i millors idees i propostes, calen polítics més preparats, líders més consolidats, polítics que arrosseguin a l’elector, sumar més que dividir i sobretot evitar els discursos catastrofistes. I ja ho veieu a Granollers, s’ho ha emportat tot el polític més professional, carismàtic, “populachero”. Un home que cada vegada que te’l trobes pel carrer et parla naturalment, i que imagino que aquests darrers dies et convidava a votar. Un home amb experiència, consolidat.... Els que han perdut, ni estaven consolidats, i dividien més que sumaven. CiU a fet una llista, millor o pitjor, però esquinçada del que en coneixíem els temps més recents. Una colla. Una colla agrupada pel Canet, l’Albert. Evidentment, anys enrere tenia més traça a agrupar la gent per sortir de discoteca, anar a la platja o esquiar, però això no implica que els seu sistema d’elecció sigui el més indicat per lluitar per una alcaldia, des del principal partit de l’oposició.
Esquerra tampoc conta amb un líder que arrossegui masses. Abans tampoc, però coincidint en un bon moment, el del creixement de partit, va avançar en el seu dia. Però enlloc d’aglutinar, les CUP, li han fet mal. I cal fer el que sigui per apropar les dues formacions. Cal fer-ho sense presses ni barroeries. Aprofitant punts de connexió en què convergiran els anys vinents. Temes com la del quart cinturó i la resta de infraestructures faraòniques.
IC-V, es presentava sense EUA, i non calia ser gaire intel•ligent per preveure una repartició nefasta de vots. Vernet i Casals, s’ho han de fer mirar o plegar.
El PP, fent la viu-viu ha aconseguit un resultat excel•lent, tot i la tocada d’ous que representa Ciutadans-ciudadanos. No pot aspirar a més, però té mèrit no haver aconseguit menys.
Del mal resultat d’Esquerra es fàcil diagnosticar que està rebent les conseqüències de la desorientació de la cúpula del partit, però aquest mateix handicap no s’ha universalitzat, i a Figueres,o més a prop a Caldes i Llinars, ni s’ha notat. Al contrari, hi deu haver una llista potent, un programa potent i unes idees ocurrents.

Els resultat a la resta de Catalunya, han estat els més o menys previstos, a banda d’algunes apostes que ha calgut esperar els resultats per veure’n l’eficàcia.
Com també deia ahir, cal amoïnar-nos amb les majories absolutes. Siguin de qui siguin. Ens ha d’amoïnar l’aposta del PP de radicalitzar el seu discurs, com ha fet a Badalona. Diuen que ha estat un experiment. Si sortia bé, es passaria a l’acció a la resta d’escenaris. A més, el preocupant resultat de PxC a Vic, afavoreix la futura arma electoral del PP. A més del terrorisme, Navarra, el titadine, i la xenofòbia, avui he sentit Giménez Losantos amb una de nova. Diu que ha apercebut una maniobra per a convertir les Illes Balears en territori català. És un crack i no para. Si fos per mi, l’enviava en coet a Veneçuela.
En general el resultat de PP ha estat molt bo, sense oblidar que a Canàries, Navarra, Galízia, Euscadi, Balears i Catalunya, han fotut més aviat pena.
Ciutadans s’ha fotut la primera hòstia. Si, perquè l’alcaldia de Gimenells, passarà a la història sense més. Ja es poden despilotar de nou, o batejar el municipi de Gimenells, com Giménez de los Santos. No passaran d’aquí. Encara menys, si se segueix detectant que al PP li resten massa vots.