Com ens veuen. La realitat russa (X)
Bevedors de vodka empedreïts, els dolents de la pel·lícula, especialistes en centrals nuclears i submarins, serien alguns dels mals hàbits que adjudiquem nosaltres, d’entrada, als russos. Ells no es queden curts a l’hora de inventar llegendes urbanes o de qualificar locals i estrangers, mitjançant tòpics generalitzables.
Pels russos que no són de Moscou, passa el mateix que aquí quan ens referim als de la capital. Pels russos, Moscou mana, i la resta treballa. El súper mascle, valent i sobrat de tot, que nosaltres adjudiquem als bascos i per més xuleria als de Bilbao, els russos el troben a Txeliabinsc . Diu que tenen tanta potència sexual que en pixar trenquen els sanitaris, i prova de la seva valentia i masculinitat, està en que per tallar-se les ungles posen els dits sobre la via del tren....
Yakutia seria l’Andalucia espanyola o el Corrientes argentí. La ciutat de Txuctxuf a Yakutia, és el Lepe espanyol.
I com diríem que veuen a la resta del món? Endavant la llista! ESPAÑA: fiesta, siesta i toreo. USA l’enemic etern. ITALIA: país dels lligons i la moda. França: la mateixa prepotència dels USA, però dins d’Europa. ANGLATERRA: raros i tancats. TXECOSLOVAQUIA i BULGÀRIA: germans. POLÒNIA: Fatxes i nazis. YUGOESLAVIA (l’antiga): els fa plorar per la separació i la guerra. ROMANIA i HONGRIA: gitans. XINA: humils i tímids, els fan pena de tant que treballen. JAPÓ: llestos i molt seus. TURQUIA:pesats i moros. GRÈCIA: negociants. FINLÀNDIA: tontos. SUÈCIA i NORUEGA: On la vida és fàcil. SUISSA: ET’s. BRASIL: putes i futbolistes. Resta de Sudamèrica: festa i poca feina. JUEUS: Se’n fan molts acudits, o són estimats o odiats.
Ah! I Catalunya, saben que existeix.
De tots els tòpics, el que més mal em fa és la llegenda urbana que corre sobre els estrangers que adopten a Rússia. Corre el rumor que es una manera encoberta de traficar amb òrgans. Ningú ho desmenteix obertament i la pilota es va fent grossa. Nens majors de 5 i 6 anys, que fins fa poc vivien impacients, esperant el dia que tindrien la sort de conèixer uns pares, han perdut tota la il·lusió, ja que el rumor es tant gran, que ells mateixos el coneixen i el fan córrer. I a molts, ja ara, costa de convèncer-los que se’n vagin amb els seus futurs pares.
Pels russos que no són de Moscou, passa el mateix que aquí quan ens referim als de la capital. Pels russos, Moscou mana, i la resta treballa. El súper mascle, valent i sobrat de tot, que nosaltres adjudiquem als bascos i per més xuleria als de Bilbao, els russos el troben a Txeliabinsc . Diu que tenen tanta potència sexual que en pixar trenquen els sanitaris, i prova de la seva valentia i masculinitat, està en que per tallar-se les ungles posen els dits sobre la via del tren....
Yakutia seria l’Andalucia espanyola o el Corrientes argentí. La ciutat de Txuctxuf a Yakutia, és el Lepe espanyol.
I com diríem que veuen a la resta del món? Endavant la llista! ESPAÑA: fiesta, siesta i toreo. USA l’enemic etern. ITALIA: país dels lligons i la moda. França: la mateixa prepotència dels USA, però dins d’Europa. ANGLATERRA: raros i tancats. TXECOSLOVAQUIA i BULGÀRIA: germans. POLÒNIA: Fatxes i nazis. YUGOESLAVIA (l’antiga): els fa plorar per la separació i la guerra. ROMANIA i HONGRIA: gitans. XINA: humils i tímids, els fan pena de tant que treballen. JAPÓ: llestos i molt seus. TURQUIA:pesats i moros. GRÈCIA: negociants. FINLÀNDIA: tontos. SUÈCIA i NORUEGA: On la vida és fàcil. SUISSA: ET’s. BRASIL: putes i futbolistes. Resta de Sudamèrica: festa i poca feina. JUEUS: Se’n fan molts acudits, o són estimats o odiats.
Ah! I Catalunya, saben que existeix.
De tots els tòpics, el que més mal em fa és la llegenda urbana que corre sobre els estrangers que adopten a Rússia. Corre el rumor que es una manera encoberta de traficar amb òrgans. Ningú ho desmenteix obertament i la pilota es va fent grossa. Nens majors de 5 i 6 anys, que fins fa poc vivien impacients, esperant el dia que tindrien la sort de conèixer uns pares, han perdut tota la il·lusió, ja que el rumor es tant gran, que ells mateixos el coneixen i el fan córrer. I a molts, ja ara, costa de convèncer-los que se’n vagin amb els seus futurs pares.